La copa i un llaç groc
Després d’expulsar l’actor Montfleury de l’escenari, Cyrano llança una bossa al públic amb els diners de la seva mesada, per compensar-lo de la suspensió de l’obra, que ell ha provocat. En una escena posterior, el seu fidel company d’armes, Le Bret, li ho recorda tot exclamant: “I els has llençat [els diners], quina bestiesa!” I Cyrano li respon: “Però quin gest!”
En el context polític convuls, indignant i trist que estem vivint i patint a Catalunya, es fan sentir veus demanant al Barça que es defineixi amb fermesa. Entre elles, m’ha cridat l’atenció la piulada a Twitter de l’exdirectiva (amb Laporta) Maria Elena Fort: “El Barça no hauria de jugar la final de la copa del Borbó. Per dignitat. Per valors. Per la nostra pròpia història. Un títol no està per damunt de la dignitat dels nostres representants. Prou d’agenollar-se.”
Hi estic d’acord en el fons, però no en la forma. Deploro les autoimmolacions. Som més que un club, però no vull ser un club màrtir. En qualsevol cas, sí que voldria que aprofitéssim la molesta final de copa (21/4) per fer un gest contundent, històric. Primer que res, guanyem el partit. I aleshores, m’encantaria que, després de saludar els aficionats, ens retiréssim als vestidors sense recollir la copa.
I que Felip VI, amb un pam de nas a la llotja, s’endugui el trofeu al seu palauet i se’l confiti. O, encara millor, que el col·loqui a la vitrina familiar, al costat del toisó d’or que va regalar a la seva filla, un detallet valorat en 50.000 euros. O, per què no?, que el posi a l’entrada del garatge on el seu pare, el caçador d’elefants, guarda una col·lecció de setanta cotxes de superluxe.
I, al nostre Museu, en el lloc reservat a la copa de Felip VI, hi exposaríem el llaç groc de la dignitat, de dimensions similars al trofeu rebutjat. Ja sé que, lamentablement, això no succeirà, però només de pensar-hi... Quina bestiesa? No! Quin gest! Més que un club.
Als qui, en qüestions futbolístiques, únicament ens preocupa el Barça, la injustificable aturada causada pels amistosos de les seleccions l’hem viscuda com un espoli als clubs. Quan vaig veure Piqué amb la roja tocant-se el genoll, vaig haver de comptar fins a deu... En fi, afortunadament Messi se n’ha deslliurat i ha pogut tenir un descans necessari per fer net de les lògiques molèsties que, a hores d’ara, afecten gairebé tots els futbolistes.
L’objectiu és que Leo estigui en plenes condicions contra el Roma. Per tant, el Sánchez Pizjuán que tampoc el trepitgi. A propòsit, cal recordar que la prioritat absoluta és la Champions i que els 11 punts de coixí (15 amb els de Can Padrós) han de servir, precisament, per a dies com els d’avui? Rotacions! Suplents, a escena!
A Umtiti
Benvolgut Samuel, ets un tros de central, t’has adaptat al nostre joc com ho fan els grans de veritat i, per una vegada que l’encertem de ple amb el teu fitxatge i en una posició tan delicada com és la de central, és evident que has de continuar en el Barça.
De totes maneres, si en el futur el teu rendiment s’estanca o decau, acceptaries una clàusula de rebaixa, en proporció a l’augment que ens demanes ara per quedar-te? No seria just? I consti que no és un tema personal, sinó pensant, sobretot, en la col·lecció de jugadors que hem fitxat i que han acabat sent un bluf, i als quals hem hagut –i hem– de pagar (perquè és de llei fer-ho) fins a l’últim euro dels seus generosos contractes. Quina desmesura!