Moltes vegades costa entendre desfetes tan importants com la de dimecres del Barça a Roma. Un dia després, paït un tant per cent del ridícul, veus que els jugadors no van sortir amb la intensitat necessària en una eliminatòria de Champions. Ni amb la intensitat ni amb la concentració. Els jugadors del Barça sabien que calia evitar que la Roma entrés en l’eliminatòria i cregués en la remuntada i no van trigar ni sis minuts a encaixar un gol que va portar a la vergonya. Després d’aquell gol, ja no van poder capgirar la dinàmica. Van perdre tots els duels i van arribar tard a totes les pilotes. També veus que Ernesto Valverde es va equivocar i no va saber reaccionar. Consideres que calia haver apostat per Dembélé, per buscar el gol que anul·lava qualsevol miracle i enviar un missatge a la Roma. I veus que el tècnic blaugrana no va saber ni què fer ni com reaccionar, com va quedar sense resposta al plantejament d’Eusebio Di Francesco i va ser incapaç de canviar l’equip fins després del 3-0, quan tot estava perdut. I li pots retreure també que potser un bon nombre de futbolistes poden haver arribat sense benzina a la part final de la temporada per haver fet poques rotacions. Fins i tot pots plantejar si cal lluitar tant per un títol com la copa, que tant desgasta. Entens aquí i fins i tot pots estar d’acord amb Valverde que la seva aposta ha estat encertada, perquè jugant molts partits amb els seus millors homes ha volgut assegurar una lliga, de la qual el Real Madrid va quedar despenjat aviat, i la possibilitat de sumar un nou doblet.

Tot són possibles respostes al que va passar a Roma. Però el que li passa al Barça va més enllà d’un partit. L’equip blaugrana ha deixat de dominar el futbol europeu i, després d’allò del triplet i trident, s’ha quedat sense aquella davantera i no ha estat capaç d’arribar a les semifinals de la lliga de campions en cap de les tres últimes temporades. El Barça, a poc a poc, s’ha anat apartant del seu estil, d’aquell que el va fer dominar el futbol europeu i ser un referent mundial. I així ha anat acumulant eliminacions en la Champions, amb molts problemes en els partits que ha jugat lluny del Camp Nou. Eliminats a Roma, molts problemes a Londres contra el Chelsea i només un gol a favor, i gràcies a una rematada del jugador de l’Sporting de Portugal Coates, en els tres partits de la lligueta d’aquesta temporada. La passada, va encaixar un 4-0 a París en els vuitens i un 3-0 a Torí en els quarts de final. L’anterior, la que seguia a la del triplet, eliminats en els quarts al Vicente Calderón després de caure 2-0.

L’equip s’ha anat dessagnant en la Champions, especialment fora de casa, en aquestes tres temporades i deixa la inacceptable dada que el millor jugador de la història, Leo Messi, només ha guanyat una de les últimes set copes d’Europa. Perquè Messi no ho pot fer tot sol. Necessita un equip i una plantilla. I aquí hi ha una altra de les explicacions que determinen els resultats dels últims tres anys a Europa. S’han fitxat fins a catorze futbolistes: Aleix Vidal, Arda Turan, Cillessen, Alcácer, André Gomes, Digne, Denis Suárez, Umtiti, Semedo, Paulinho, Deulofeu, Dembélé, Coutinho i Yerry Mina. Per tots aquests jugadors, el club s’ha gastat, tenint en compte només les quantitats de traspàs fixes, uns 500 milions d’euros. I tres temporades després, catorze fitxatges fets i més de 500 milions d’euros gastats, pots comparar la fotografia de l’onze titular de la final de Berlín contra la Juventus i la del partit de dimarts a Roma i veus que gairebé és la mateixa. Vuit dels jugadors que van fer aquell triplet estaven en l’onze titular de Roma i ho han estat en la majoria de partits, com a mínim en els importants, d’aquests tres últims anys. I un dels tres que no hi és, Neymar, no hi és perquè no el vulguis, sinó perquè va decidir marxar i va debilitar l’equip i la plantilla amb una operació que també va deixar clar que ja no ets el rei d’Europa.