Encara tenim molt a guanyar!

M’ha cos­tat molt escriure aquest arti­cle perquè la des­feta ha estat un gerro d’aigua freda gai­rebé insu­por­ta­ble. El dia em va sem­blar molt llarg, dur i repe­ti­tiu perquè allà on anés tot i tot­hom em recor­da­ven el mal­son de dimarts, un cons­tant dego­teig de ter­ror en forma d’arti­cles, piu­la­des, tertúlies, etc. Sem­blava que l’11 d’abril del 2018 el Barça pas­sava a ser un equip petit, amb un pre­sent poc interes­sant i un futur gens enco­rat­ja­dor. Sem­blava que el Barça estava en perill d’extinció. Un dime­cres negre.

Amb tot, vaig deci­dir fer un exer­cici der salut men­tal que reco­mano molt... Parar, fer una cer­ve­seta, ana­lit­zar la situ­ació amb sere­nor i sense cap inter­ferència pro­pa­gan­dista. I sabeu què? Pot­ser no estem en el nos­tre millor moment però tam­poc estem tan mala­ment. La des­feta de dimarts va ser molt dolo­rosa i serà difícil de pair, espe­ci­al­ment si el Madrid gua­nya la Cham­pi­ons. Aspecte, aquest últim, que sem­bla molt impor­tant per a molta gent... Si el Madrid ja estigués eli­mi­nat seríem tan apo­calíptics? La der­rota ha estat molt dece­be­dora pel resul­tat i, per sobre de tot, la forma. Ara toca ana­lit­zar el que ha succeït, espe­ci­al­ment d’un temps ençà i posar fil a la agu­lla perquè no torni a pas­sar. El que no podem obli­dar i no hem de menys­prear és tot el que aquest equip ha fet durant aquesta tem­po­rada. Com pot ser que ens hàgim obli­dat que en el tor­neig més difícil que hi ha, tenint en compte la quan­ti­tat de par­tits i la qua­li­tat dels adver­sa­ris, som líders indis­cu­ti­bles i sense cap der­rota. Com pot ser que ara la lliga i la copa no siguin impor­tants? Com pot ser que la pos­si­bi­li­tat de fer un altre doblet sem­bli una cosa fàcil i de poc interès? De veri­tat, tinc la sen­sació que ens dei­xem empor­tar molt fàcil­ment pel der­ro­tisme i per la pro­pa­ganda sub­ver­siva i interes­sada. Tots volem la Cham­pi­ons i tri­plets però no és just que, si no s’acon­se­gueix, la tem­po­rada sem­bli per­duda. Els res­pon­sa­bles de la des­feta són els juga­dors i l’entre­na­dor, però també són els res­pon­sa­bles d’estar a 11 punts amunt a la lliga i a la final de copa i, de moment, amb un balanç de rècord.

No és bonic l’opor­tu­nisme ni la pro­pa­ganda interes­sada d’alguns que només volen tenir el seu minut de glòria o mos­trar penúries del nos­tre Barça amb l’únic objec­tiu de situar-se o situar algú. Lleig, molt lleig. Si haguéssim fet tri­plet la tem­po­rada hau­ria estat excel·lent, si gua­nyem la lliga i la copa la tem­po­rada haurà estat molt bona.