I ara, què?
Aquesta és la pregunta que es fan els aficionats de l’Espanyol. Falten set jornades per acabar la lliga i l’equip ja fa un parell de setmanes que viu a la terra de ningú. Prou lluny dels llocs de descens i també a força distància dels llocs que donen opcions per aspirar a alguna cosa engrescadora.
I és que després d’un primer any esperançador, el segon curs de l’era Quique Sánchez Flores i del projecte de Chen Yansheng ha tornat a fer caure els aficionats blanc-i-blaus en aquella resignació que, lamentablement, no els és gens estranya si ens atenem a la trajectòria de l’equip aquesta última dècada.
Normalment es diu que les notes s’han de posar a final de curs però aquest cop ja es pot treure més d’una conclusió de tot plegat.
D’entrada l’Espanyol ha fet un campionat irregular en què no ha estat capaç de mostrar superioritat sobre equips teòricament inferiors i sí, en canvi, ha ofert una imatge més bona amb els equips punters. Just al revés de la temporada passada, i això, ara mateix, queda reflectit a la classificació. Això ha suposat constants canvis en l’equip titular sense haver trobat encara la solució després de més de 30 jornades.
És cert que la situació econòmica ha condicionat els reforços que necessitava l’equip l’estiu passat i que això pot haver provocat malestar i decepció en el tècnic. Però també és veritat que el potencial d’aquesta plantilla és força superior al d’anys enrere i que, per tant, no se n’ha tret el suc esperat.
A tot això, ara fa més de dos mesos, en un moment clau de la temporada, amb la copa encara en joc i amb la lliga en el tram decisiu, l’entrenador es despenja amb una possible marxa per canviar d’aires. Possibilitat que no s’ha arribat a traduir però que a poca gent se li escapa que no ha estat beneficiosa per a ningú.
Queden només set jornades que dependrà de l’equip si es fan o no molt llargues. Set partits on l’equip encara que no es jugui gaire cosa ha d’intentar acabar de la millor manera.
I mentrestant la direcció esportiva i l’entrenador s’han d’asseure i analitzar-ho. El tècnic té un any més de contracte i parlant la gent s’entén. I és que ara mateix un tercer any de projecte no sembla el millor per a cap de les dues parts.