El testament canviat de Rossi
‘Il Dottore’, que ja va desheretar Márquez d’una puntada de peu a Sepang 2015, ara l’ha repudiat per sempre
‘Il Dottore’, que ja va desheretar Márquez d’una puntada de peu a Sepang 2015, ara l’ha repudiat per sempreL’episodi de Río Hondo seria el d’una cursa de Marc Márquez passat de voltes, però quedarà com el del bec incontenible de Valentino Rossi. No sé si, calent d’orelles com anava Il Dottore, era un efecte buscat o va dir el que va dir perquè li sortia dels budells, però és innegable que Rossi, que ja va desheretar Márquez amb aquella puntada de peu a Sepang 2015, ha repudiat ara el seu hereu esportiu fins al punt de menysprear-lo en el terreny personal. Jerez (4 al 6 de maig) serà el termòmetre per saber si haver remullat amb gasolina el gest de distensió de Márquez anant a disculpar-se el converteix en piròman perseguible.
Rossi fa mal a Márquez allà on sap que el català és més feble. El Tro porta fatal que el tractin de mala persona. És aleshores quan perd el somriure i es capfica. Quan Rossi evita coincidir amb ell fins i tot en un lavabo. Quan li nega la salutació. Quan el tracta d’enemic públic, l’acusa de fals i li exigeix que no el miri més a la cara. Veurem què passa dijous vinent en la roda de premsa a Austin, però el megafenonem de tots els temps podria estar perdent el control de la situació. Menysprear els mèrits, el pilotatge i els títols de Márquez acusant-lo de brut –sort que Sete i Biaggi no han volgut recordar episodis passats– només se li pot girar en contra, ara que la seva mítica trajectòria esportiva es va acabant. En contra seva i en contra del campionat. Només els atrapats per les audiències poden celebrar l’exabrupte de Rossi, foguera que, quan s’apagui, deixarà terreny socarrimat que costa anys regenerar.
Mirant endavant, els fets de l’Argentina haurien de permetre precisar més els límits del que es pot fer i el que no es pot. Avui dia una cursa de MotoGP es disputa amb el nivell d’agressivitat i de contacte de Moto2 i Moto3... a més velocitat i amb motos més delicades. Però Márquez no és l’únic agressiu. Zarco va enviar a terra Pedrosa de la mateixa manera i al mateix revolt 13, sense sanció, ni tan sols investigació. Ni Zarco ni Márquez podien fer el revolt amb una trajectòria lògica amb l’excés de velocitat que portaven. Només podien tenir èxit si allargaven la traçada i aixecaven la moto, però això implicava arraconar els rivals (cap a la zona humida, a més). Es pot avançar de qualsevol manera, fins i tot traient profit del contacte físic? Heus aquí la qüestió.