Opinió

Un bronze que cal gaudir

L’acumulació d’èxits pot acabar comportant que no els valoris com es mereixen quan t’acostumes a guanyar, o que fins i tot es puguin arribar a infravalorar fites que, en unes altres circumstàncies, es podrien arribar a qualificar d’històriques. L’equip de La Sirena CN Mataró ha acabat tercer en la final a quatre de la copa LEN femenina de waterpolo que ha organitzat a Mataró i no em sembla gens just haver de sentir en una emissora de ràdio que el bronze guanyat era un “trist consol” després d’haver perdut de manera contundent en les semifinals o haver de buscar els partits amb una lupa en alguns mitjans en paper que es vanten de donar suport a l’esport femení, això sí, quan cauen els títols olímpics, mundials o europeus.

La copa LEN la juguen els quatre equips que no es classifiquen per disputar la final a quatre de l’Eurolliga. El CN Mataró és, doncs, el setè millor equip femení d’Europa. La temporada passada va ser el quart –va perdre la consolació de la final a quatre de l’Eurolliga contra el Sabadell– i fa dues temporades, el cinquè –campió de la copa LEN–. D’acord que és el pitjor resultat europeu del CN Mataró en tres temporades, però, veient les cares de les jugadores de l’equip maresmenc al final del partit d’ahir contra el Pàdua italià, jo no diria pas que estiguessin gaire tristes. No tot és aixecar copes. Són esportistes professionals –en el sentit de la dedicació– en un esport no professional i poden estar ben satisfetes del que han fet amb un equip amb molt menys pressupost que els seus rivals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.