Permeteu-me una mica d’història. José Mourinho, l’actual entrenador del Manchester United, ho va ser tres temporades del Real Madrid (2010-2013). Es van caracteritzar per anar a remolc del Barcelona de Pep Guardiola, i no només en títols. En el debat sobre l’aprofitament del planter, el tècnic portuguès quedava sempre retratat. Eren temps en què els gestos valents de l’entrenador del Barça despullaven el projecte de mirada curta de Mourinho. Com que la premsa madrilenya l’insistia, va ordir un pla: va començar a fer debutar nanos del filial i del juvenil. Això sí, hola i adeu gairebé el mateix dia: 17 joves en tres anys. Van jugar només un dia Sarabia, Mejías, Casado, Mendes, Txerixev, Casemiro, Fabinho, Mascarell i Diego Llorente; dos, Joselu, Álex Fernández i Jesé; quatre, Juankar i José Rodríguez; 16, Nacho, i 18, Adán i Morata. Els nanos de Mourinho, en realitat, són només tres.

Dimecres Gerard López va ser acomiadat del Barça B perquè l’equip no funciona. Segons els seus caps, Pep Segura, José Mari Bakero i Guillermo Amor, calia un canvi. Segon en poc temps en el filial. Inaudit. L’acte de presentació del nou entrenador, Xavi Garcia Pimienta –fins ara, al juvenil A– va venir acompanyat d’una roda de premsa sense directiu (?) i amb dos dels executius de l’àrea, els dos llegendaris exfutbolistes del dream team de Johan Cruyff, ves per on, el dia que es complien dos anys de la seva mort. Si ho veiés no hi donaria crèdit...

El cas és que la teoria la tenen clara. Diuen que el filial hi és per sumar resultats, però, sobretot, per formar futbolistes per al primer equip. Però, aleshores, se’n contracten de cars, joves i de dubtosa qualitat per jugar al Camp Nou, i de justets i no tan joves per al filial per mirar de salvar la categoria. És clar, aquests no tenen possibilitats de pujar al primer equip però diuen que donen equilibri. Han estat 16 fitxatges amb set cessions procedents del Celta, Granada, Betis, Nàstic, Eibar i Real Sociedad (no tocaria fer-ho al revés?). Bakero, però, va dir que el Barça B estava format per un 64% de nanos fets a la Masia. Es va equivocar. Només era el 44,5%, comptant les darreres aparicions –testimonials– d’alguns juvenils; perquè si féssim cas de les 22 llicències professionals veuríem que només set corresponen a futbolistes fets a casa. I si comptem la seva participació, només arribaríem al 38,3% dels minuts de la temporada. Bakero va dir que en les alineacions apareixen sis o set jugadors de la Masia, però el bo del José Mari també va errar aquí. De fet entre els 15 jugadors més utilitzats només ho són Aleñá, Cucurella, Palencia i Busquets. I com que ningú puja al primer equip i el filial és com és, han marxat, entre d’altres, Mboula, Garcia, Gómez i Bernabé, quatre apostes claríssimes de futur. Bakero va dir dimecres que ho feien per diners “en un 75% dels motius de la seva decisió”. Una excusa dolorosa per a un club que no és capaç d’oferir un projecte esportiu motivador per a joves de 16 i 17 anys. El forat serà gran. I ni la Champions juvenils ni els títols domèstics dels equips de base podran amagar el que està passant a Can Barça ara mateix. Que la vergonyosa fórmula de Mourinho i els seus falsos nanos serveixi per a alguna cosa...