Cal celebrar i reflexionar
El Barça ja pot començar a fer balanç del que ha estat la primera temporada d’Ernesto Valverde a la banqueta blaugrana. Malgrat que encara queden quatre jornades de lliga, els principals reptes ja estan assolits i queda com a principal objectiu acabar el campionat imbatuts, una gesta que en aquests temps moderns cap equip ha assolit. Seria un bon fi de festa per a un exercici que ha finalitzat amb el vuitè doblet de la història del FC Barcelona, una fita estratosfèrica que si no fos per la derrota europea contra la Roma hauria adquirit un pes molt més rellevant en l’imaginari culer. L’adeu prematur a Europa ha significat una gran decepció en la temporada, però aquella desfeta a l’Olímpic de Roma no pot marcar el primer any de Valverde com a màxim responsable de l’equip. Cal celebrar amb tots els honors un doblet que és històric.
Seria massa injust per a un tècnic que es va haver de sobreposar a la pèrdua de Neymar a l’estiu i també a la humiliació del Real Madrid en la supercopa d’Espanya. Quan tothom donava per fet que els de Zidane serien intractables aquesta temporada, l’equip de Valverde s’ha erigit en un campió absolutament fiable, tant que no ha conegut la derrota en totes les jornades disputades. No soc amant de posar notes a temporades, però si cal fer-ho, la del Barça és de notable alt. Un doblet no es guanya cada dia i fer-ho en el primer any d’un nou projecte encara té més valor. La temporada no ha estat gens senzilla per al Barça, que ha hagut d’afrontar diverses gestions que podrien haver afectat el rendiment de l’equip. Per començar, el nivell del grup va baixar a causa de la marxa de Neymar al PSG, i més encara quan el seu substitut, l’home cridat a rellevar-lo, Ousmane Dembélé, es va lesionar de gravetat. En dues ocasions. L’equip, però, s’ha sabut sobreposar a tot aquest infortuni, donant el millor de si mateix gràcies a l’excel·lent feina feta des de la banda per un tècnic, Ernesto Valverde, que va arribar a Barcelona amb les idees molt clares. L’entrenador tenia molt clar que l’equip necessitava recuperar la solidesa perduda, un equilibri que amb el trident s’havia perdut perquè l’equip tendia a partir-se en dos i convertia els partits en anades i vingudes i el desenllaç dels duels es convertia en un cara o creu massa perillós.
Si alguna cosa es pot destacar del Barça de Valverde és el seu equilibri. Ha aconseguit convertir el seu Barça en un bloc competitiu, molt difícil de batre. Sense donar excessiu espectacle, el conjunt blaugrana ha estat molt eficaç, letal al davant, encaixant molt pocs gols al darrere i letal quan els partits es complicaven. També ha tingut actuacions brillants, sobretot en el partit contra el Real Madrid al Santiago Bernabéu i en la final de la copa del Rei contra el Sevilla al Wanda Metropolitano.
Ara bé, aquest doblet no pot amagar la gran decepció de la temporada, que va ser l’eliminació europea contra la Roma quan es tenia un avantatge d’un 4 a 1 en l’anada. El Barça fa massa temps que no passa dels quarts de final de la màxima competició europea i cal una reflexió profunda de per què passa això. Cal celebrar molt la lliga i la copa del Rei, però també parar-se a pensar per què l’equip està perdent pes a Europa. Cal tornar a treballar per recuperar aquesta hegemonia en la màxima competició continental al més aviat possible i això s’haurà de fer sense tenir a l’equip Andrés Iniesta. El seu adeu també ha marcat la temporada.