Barcelona no és Europa
Ni un titular de “partit del segle”. Diumenge hi ha un Barça-Real Madrid estrany, amb tots els elements emocionals ben presents, però sense cap ni un de competitiu. Un dia més, la Lliga de Futbol Professional, aquesta que té un president que es preocupa pels llaços grocs i el seu sou milionari més que de presentar les coses com cal, ha fet el ridícul planificant la temporada. Un calendari amb tants condicionants no es pot permetre exhibir així el millor partit d’Europa. Per no haver-hi, no hi haurà ni el passadís de campions. La mala educació blanca dona continuïtat, d’aquesta manera, a la mala educació blaugrana després del mundial de clubs. No hi va haver passadís el 23 de desembre ni tampoc n’hi haurà diumenge. M’imagino tots aquells que aplaudeixen la decisió dels professionals xiulant i escridassant el rival de torn de l’equip de base de la seva filla o fill que ha decidit imitar els seus ídols i no felicitar les nenes i els nens campions de la seva lliga. Lamentablement, aquest és el nivell...
La modernitat futbolística també ha modificat les prioritats. Tot el món del futbol sap que els campionats llargs –els que requereixen una regularitat en el rendiment durant deu mesos– costen més de guanyar que els que es resolen a través de les eliminatòries. Per això els entrenadors planifiquen la temporada buscant l’èxit en la lliga. Malgrat això, la devaluació dels campionats domèstics producte de la gran diferència de pressupostos entre els clubs, ha provocat un cert desinterès fins i tot entre els aficionats que aspiren a viure la victòria del seu club. Això i, concretament per als seguidors blaugrana, la seva dictadura de títols, set en la darrera dècada. El doblet d’enguany, d’un valor majúscul, sembla viure en la penombra de l’interès barcelonista. En canvi, la possibilitat que el Real Madrid aixequi la seva tercera lliga de campions consecutiva –i la quarta en cinc anys– els té molt amoïnats. L’orelluda és la que val. Aquesta, sí.
Diumenge, el vestidor del Barça pot donar valor al seu títol de lliga recordant al seu etern rival quin ha estat el millor equip de la temporada sense esperar a veure què passa a Kíev el 26 de maig. Els de Valverde tenen l’opció de demostrar que la força exhibida pels de Zidane guanyant a París, Torí i Munic no té continuïtat a Barcelona. A Europa, el respecte –de tothom– cap al color blanc arriba a sorprendre perquè després d’una acurada anàlisi futbolística de l’equip, potser, només potser, no n’hi ha per a tant. El PSG, la Juventus i el Bayern han estat millors, però, en canvi, el Real Madrid jugarà la final. És la pilota de tennis que toca la beta i sempre cau cap al mateix camp. Pel vent, per la sort, per la força del cop... pel que sigui.
Per donar valor a l’any i per Iniesta. El migcampista té motius per fer el seu millor Barça-Madrid. I per Messi, per dir-li a Ronaldo que potser tornarà a guanyar la Pilota d’Or, però que el número u és indiscutible. I per l’equip, per reivindicar que la imbatibilitat no és casual. No serà el partit del segle, però, segur, serà un gran partit.
Final d’ETA
Bona notícia, és clar. I una nova demostració de la gran mentida dels governants espanyols, els d’abans i els d’ara –que, en molts casos, són els mateixos–. Sense armes es podia parlar de tot, oi? Tenim pressa.
