Un pas definitiu de qualitat
Final de temporada per a l’Spar Citylift amb regust agredolç. Subcampiones de la Lliga Femenina de Bàsquet, subcampiones de la copa, subcampiones de la supercopa i millor participació en l’Eurocup, arribant als quarts de final. Vist escrit, no és poca cosa. Molts equips frisarien per completar una temporada així. Però a Girona ha quedat aquest regust agredolç, aquella sensació que s’han tingut tots els títols a tocar dels dits però cap s’ha pogut abastar. I no és la primera temporada amb aquesta percepció. No hi ha cap dubte que l’Uni està per sobre de la resta d’equips de la lliga estatal, excepte d’un: el Perfumerías Avenida. En les darreres temporades s’ha aconseguit tractar de tu a tu l’etern rival, posar-li la por al cos, exigir-li la màxima intensitat en els derbis... Però no n’hi ha hagut prou. A l’Uni no se li podia demanar gaire més. Amb un pressupost d’un milió d’euros és difícil competir amb un club que li dobla la inversió, o fins i tot més. L’esforç i el sacrifici de les jugadores són encomiables i la cerca d’alternatives tàctiques per part de l’equip tècnic per poder fer front a la capacitat física i la qualitat de la plantilla de l’Avenida és palpable. Però no n’hi ha prou per deixar de ser l’etern segon.
La temporada ha finalitzat però la secretaria tècnica de l’Uni ja ha engegat la maquinària i dijous ja es va anunciar el fitxatge de Keisha Hampton, una alera nord-americana que ja va estar a punt de firmar amb el club gironí la temporada passada. I més fitxatges que han d’arribar. Però és imprescindible que més agents s’impliquin en aquest projecte. Una major inversió en patrocini és imprescindible si es vol fer aquest pas definitiu de qualitat, si realment es vol deixar de ser l’etern segon. El club ja hi està posant de la seva part: descobriment de jugadores a preus assequibles i impuls del bàsquet formatiu gironí (el tècnic Èric Surís, la jugadora Laura Roig, el conveni de ja fa uns anys amb el GEiEG i l’anunci que la temporada que ve diverses júnior s’incorporaran a la dinàmica del primer equip en són un aval). A més, l’equip és un aparador de la ciutat que s’exhibeix arreu de l’Estat i a Europa. Tot això, sumat a anys picant pedra i amb uns resultats formidables, són un currículum més que excel·lent perquè, d’una vegada, hi hagi aquest retorn.