Doncs ja ha passat el clàssic i ara, què? A esperar que el Liverpool guanyi la Champions i el Madrid es quedi a zero? A parlar d’altes i baixes? És a dir, ara que ja som campions de tot en l’àmbit nacional, què ens queda? Doncs molt fàcil, uns criticaran la directiva perquè està desnaturalitzant el Barça i portant-lo cap a la desaparició (si el Madrid guanya el Liverpool encara serà més evident); uns altres diran que tot és magnífic i que la temporada ha estat excel·lent (si el Madrid guanya la Champions, potser serà un 8 i no un 9) i que tot està bé. N’hi ha d’altres que pensem una mica diferent.

Des de fa molt de temps, el Barça viu una situació molt peculiar en el món del futbol. És un dels clubs més grans del món i amb més potencial esportiu i econòmic. I, per tant, un dels que crea més interès arreu. Fins aquí, tot molt bé. El problema és que hi ha un microclima molt especial al voltant del club que fa que sempre, fins i tot quan es guanyen triplets i doblets, estiguem envoltats de conflictes, guerres dialèctiques entre grups diguem-ne poc neutres, etc. I tot això, encara que sembli mentida, no és culpa de l’exterior, és culpa nostra. Això no vol dir que fora no facin res perquè aquestes situacions es compliquin més. A què em refereixo? Doncs que els interessos i les fílies i fòbies de diversos grups fan que el nostre club estigui sempre sota una certa sensació de problema i d’inestabilitat. És a dir, que donem per fet que en un moment o un altre tindrem una mica de gresca. I això, per desgràcia, ja forma part del nostre dia a dia.

És evident i necessari que podem expressar el nostre sentiment perquè el club és nostre i forma part de la nostra vida. Em refereixo al problema de l’actitud. És a dir, la predisposició a buscar el problema on sigui i com sigui per demostrar que les coses no són com semblen, segons el nostre parer. I això ve donat perquè ens agrada més que el club estigui a les mans de la nostra opció preferida. I amb aquesta idea intentem crear opinió sense tenir en compte les conseqüències. Doncs no, crec fermament que la unió fa la força, que la crítica constructiva és el que fa que les coses millorin, que és l’actitud d’ajudar pensant en el Barça i tota la seva gent la que ens portarà a l’estabilitat. Depèn de nosaltres, de tot el barcelonisme, aconseguir l’estabilitat i tornar a conquerir tot allò que ens proposem. Llavors ja veureu com per molt que facin fora, no podran aturar el Barça.