Després d’una trajectòria excelsa al servei del Barça, Andrés Iniesta té ben guanyat el dret a decidir que se’n va quan vulgui i on li plagui. Però el gir inesperat que ha fet el seu nou destí obre interrogants que caldria escatir per a la tranquil·litat del barcelonisme. Es donava per fet que marxaria a la Xina i resulta que Don Andrés acabarà al Vissel Kobe japonès, propietat de Rakuten. Sent ben pensats, entendrem que Iniesta no ha vist clar anar al futbol xinès i que, per estalviar-li el sempre angoixant estadi del dubte, el patrocinador blaugrana li ha obert amablement la porta del seu club al Japó. Pel mateix preu, però, podem fer-nos dues preguntes més inquietants. Segur que Rakuten ha entrat en acció després i no abans que Iniesta decidís marxar del Barça? L’oferta xinesa, amb vi inclòs, era una opció real o una cortina de fum? Convenen respostes clares, perquè no tenir-les abona el terreny per especular que no és Iniesta qui marxa, sinó Rakuten qui l’impulsa a moure’s del club que patrocina a Europa al que sustenta al Japó. Després de la benaurada iniciativa d’Unicef i de la infamada operació de blanqueig d’imatge de Qatar, la marca japonesa és la primera que no genera ni fílies ni fòbies a la samarreta blaugrana, però badarem si creiem que patrocinar el Barça pot ser mai una operació només comercial. Més enllà dels honors que li dediquem, la sortida d’Iniesta és enigmàtica. Sempre ha dit que jugaria al Barça mentre el club el volgués i ell hi gaudís, dues premisses que semblen vigents. Quina és la tercera que no sabem?