L’odi que no els deixa pensar
A les clavegueres de Twitter sovintegen els insults i manifestacions d’odi –aquestes no les persegueix cap fiscal ni jutge– a tothom que no segueixi les regles del bon espanyol falangista. Però encara no havia passat mai (de veritat, mai) que ningú desitgi a cap esportista una lesió greu, una caiguda esfereïdora o un accident. A Oriol Servià un tuitaire li desitjava “una bona hòstia” en resposta a les imatges del seu casc per a les 500 Milles d’Indianapolis amb un llaç groc al clatell.
“Alguns missatges amb odi assassí que rebo pel fet de tenir al casc un llaç que opina sobre el meu desacord amb una presó preventiva durant sis mesos per un cas polític només fan que clarificar la desproporció de tot l’assumpte. És la meva opinió, i cadascú és lliure de tenir la seva”, responia el pilot, que fa 20 anys que viu als EUA, on ha forjat una sòlida carrera com a pilot i enginyer en la màxima competició automobilística nord-americana.
A Espanya el PP, el PSOE i Cs estan construint una gran mentida i sobretot el populista ultradretà partit d’Albert Rivera està transitant per una franja molt perillosa. Només té un discurs, el de l’odi a tot tret distintiu del país on va néixer i créixer. Missatges simples, de bons (els espanyols defensors del règim) i dolents (tota la resta, sobretot els catalans), fàcils de consumir i que no demanin anàlisi ni digestió crítica. Rivera i els seus tampoc no pensen, el discurs de l’odi que escampen els ho impedeix. Però per al poder espanyol els que fomenten l’odi són els mestres d’escola, no ell. Ximples irresponsables.