Iniesta representa el Barça, Catalunya i en el món del futbol tot el que els unitaristes xenòfobs més odien. La integració a un país en la seva vida quotidiana, familiar i econòmica. No suporten la senzillesa des del cim mediàtic, els disgusta el seu discurs equilibrat d’excel·lència –semblant al del seu joc– quan parla del club, del sentiment en jugar amb la selecció espanyola, del somni fet realitat per un nano de la Manxa que escollí el Barça pel planter i la formació, per la Masia, malgrat ser, aleshores, més simpatitzant de l’equip del règim.

Iniesta és tot això i més per als culers, per als periquitos, per al conjunt dels catalans. Aquesta és la raó escandalosa de la no felicitació dels del 155 al Barça. L’oblit inclou Iniesta i tots els estrangers de l’equip, i tots els seguidors d’arreu del món. Els del 155, PPSOECs, tenen tan poc fair play que amb la seva grolleria estenen l’enuig a tots els punts cardinals del planeta, a tot arreu on el futbol és l’esport rei. Fins i tot Sergio Ramos els dona una lliçó d’esportivitat.

Iniesta és símbol de qui suma i apropa pobles a través de l’esport. Un jugador admirat pel seu senyoriu de debò. És l’exemple de la bona feina del Barça, l’equip de més projecció internacional de Catalunya, en la formació de futbolistes. És moment d’homenatge i estima, d’estar per damunt de titubeigs dels responsables formatius per enfortir l’empremta d’Iniesta i de tots els jugadors que fent planter han fet màsters de futbol, dia sí dia també, per tots els estadis del món.