La temporada ja ha acabat i ara toca fer balanç i acabar de planificar el Barça 2018/19. El balanç, segons el meu parer, ha sigut molt bo, encara que es veuen cosetes que ens han de fer pensar que podem i hem de millorar. Els diferents equips professionals han deixat la imatge del Barça molt amunt i ens n’hem de sentir molt orgullosos. Pel que fa a estructura i planificació, encara hem de millorar molt més perquè no ens passin coses com la del bàsquet en l’Eurolliga o la del futbol a Roma. Esperem que els directius n’hagin pres nota i, sobretot, hagin après dels errors anteriors. Però centrem-nos en les altes i baixes en el futbol.

Començo per dir que seria adequat que a hores d’ara la planificació ja estigués en la seva part final, a falta de petits aspectes. Ho dic perquè el mundial pot fer que alguns jugadors augmentin el seu caixet clarament i ens trobem amb preus encara més desorbitats que els actuals. També podria passar a l’inrevés, però temo que això no seria una bona notícia o presagi de bones coses. Ara el Barça ja hauria d’haver fet els deures tenint clar i ben tancat tot allò que necessita i vol. Després, durant el mundial podem veure jugadors de futur o, fins i tot, acabar de veure a algun jugador per si pot encaixar en el nostre sistema (no parlo de jugadors essencials o crítics per al nostre equip), per prendre una decisió per la pròxima temporada. Però sapiguem el risc que això comporta i que els petrodòlars volen comprar el millor del mundial i estan disposats a fer bogeries. Fem les coses amb temps i seny.

Volia fe esment de la situació amb Griezmann. Crec que el Barça no ha actuat amb la necessària delicadesa o prudència. Hem dit molt clar de totes les maneres possibles i des de dintre del club que volem Griezmann per a la pròxima temporada. No em sembla una bona política; sempre he pensat que les coses que comencen bé tenen moltes més possibilitats d’acabar bé. Si és tan imprescindible, treballem per incorpora-ho, però amb seny i sense cridar. Per acabar, vull parlar d’un aspecte d’aquest jugador que no m’ha agradat. Em refereixo al joc d’imatges i missatges encriptats a les xarxes socials. Recorda molt el que han fet i fan jugadors com Neymar i molts d’altres, no m’agrada. Si no vols o no pots parlar, no parlis, però no juguem amb aquestes coses. Ho dic pels seguidors del Barça i l’Atlético. Tots es mereixen respecte. El futbol i els jugadors són el que són gràcies als aficionats, i per tant, una mica de respecte.