Faci el que faci, el Barça no sortirà de l’ull de la polèmica cada vegada que faci públic una presa de posició amb un mínim aire que s’escapi de l’àmbit estrictament esportiu. Per als del 155 el Barça sempre serà estilet del separatisme. Per als indepes més hiperventilats, la seva sempre serà una actitud tèbia, faci el que faci, de manera gairebé dogmàtica. El Barça, però, s’ha mullat en pràcticament totes les qüestions de país. En algunes, sense dilació. En d’altres, molt, massa tard. Però ha pres partit quan altres clubs han estat muts, que vist com està el país no és cap exercici de neutralitat sinó una presa de posició clara.

Club d’obediència catalana i catalanista, ha de comprometre’s amb les seves arrels. Però la seva dimensió és global, amb tot el que això implica. Els que d’una manera o altra han estat represaliats comercialment en la seva activitat econòmica des de l’1-0 ja saben de què parlo. Cada decisió, cada paraula per explicar-la és fruit d’unes contradiccions amb les quals convivim ens agradi o no, i que defineixen un equilibri delicadíssim. Govern efectiu, sí, però sis mesos tibant la corda amb tota la legitimitat arrabassada pel 155.

Diumenge, el president Quim Torra no va ocupar el seient preferent de la llotja del Camp Nou el dia del comiat d’Andrés Iniesta. Bartomeu va explicar abans-d’ahir a Catalunya Ràdio que el protocol de la llotja ha canviat. Ja és casualitat que hagi estat justament en aquest període sense president. Vull creure que es va fer perquè no fos cas que algun dia s’hi volgués asseure un president impostat. Però si el canvi de protocol de la llotja va ser una decisió per autoprotegir-se, entenc que no s’expliqués, però no comprenc que no hagi estat reversible.

El Barça ha estat de manera inequívoca al costat del país. Ha format part dels pactes nacionals i ha rebutjat les arbitrarietats de l’Estat espanyol. Té un expresident en presó provisional des de fa un any per un assumpte econòmic que (em mullo) no guarda proporció amb una mesura preventiva tan salvatge. Pel Camp Nou va passar la Via Catalana. Al Camp Nou s’hi van fer concerts per la llibertat. I sí, també s’hi va jugar l’1 d’octubre. Un error monumental, fruit d’un tremolor de cames. I a qui no li han tremolat últimament?