No es tracta de les ini­ci­als de cap juga­dor del Barça, sinó del que Pep Segura, el mànager espor­tiu del club, ens va expli­car als sena­dors sobre els prin­ci­pis de l’estil que incul­ca­ven als juga­dors que entra­ven al fut­bol for­ma­tiu. Eren Posició, Pos­sessió i Pressió. Va comen­tar també com n’era de difícil de rete­nir les per­les del plan­ter davant de les ofer­tes milionàries que feien equips potents que vigi­len la fàbrica blau­grana. El recor­re­gut que els res­pon­sa­bles del club pin­ta­ven als juga­dors con­ven­cia a la majo­ria però no a tots ni al seu entorn, que a vega­des es dei­xava enllu­er­nar per la pos­si­bi­li­tat imme­di­ata d’una fitxa més alta de la que és rao­na­ble. Un pensa quin regis­tre tan dife­rent és aquest del que ha de ges­ti­o­nar, per exem­ple, en el seu viatge al Bra­sil per veure pos­si­bles nous fit­xat­ges per al pri­mer equip.

Man­te­nir una certa coherència en les retri­bu­ci­ons dels juve­nils i del Barça B és bàsic i, per for­tuna, de les for­na­des que es van pro­duint se’n van pocs dels que es con­si­dera que tenen futur. Quant al pri­mer equip, el Barça no se salva de l’aber­ració a què ha dut el mer­cat. Que la gran reforma de l’estadi val­gui el mateix que sis Dembélés o, en un valor actual, dos Mes­sis, fa veure les coses clares. Un lent camí cap a la sen­sa­tesa, mal­grat que no es gua­nyi tot, amb bon fut­bol de con­junt i un parell d’estre­lles que entu­si­as­min els afec­ci­o­nats, seria garan­tia de sub­sistència quan forçosa­ment vin­gui un període de vaques magres.