Al llarg de la història del futbol, s’han forjat grans equips que han mostrat hegemonia guanyant una sèrie de títols de manera consecutiva. Per assolir aquestes fites, han hagut de mostrar-se clarament superiors a la resta per poder governar amb puny de ferro. A la dècada dels setanta, el Bayern de Munic exhibia fortalesa arreu d’Europa. Va aconseguir tres campionats continentals gràcies a un estil molt definit que era executat a la perfecció per Beckenbauer, Breitner, Hoeness o Gerd Muller. Un gran equip que basava el seu estil de joc a mostrar superioritat física sobre la resta de rivals, una energia que cap altre equip no podia contrarestar. Més endavant, cap al final dels anys vuitanta, Arrigo Sacchi va dissenyar una màquina piconadora que destrossava rivals a tort i a dret. Era un equip innovador, capaç d’interpretar a la perfecció conceptes com la defensa en zona, la pressió avançada o l’ocupació dels espais amb grans actors com Baresi, Rijkaard, Gullit o Van Basten. Una superioritat tàctica mai vista abans. Es van passejar per la lliga italiana i Europa, van sumar tres copes de la UEFA i dues copes d’Europa. Pep Guardiola, un estudiós del futbol, va voler anar més enllà. Va formar un grup de futbolistes amb capacitat de llegir tàcticament els partits, però, a més a més, des de la superioritat tècnica dels seus homes. Sobretot amb Xavi, Iniesta i Leo Messi com a principals intèrprets gràcies a la seva tècnica individual tan acurada. Amb aquest model, va trencar tots els registres, amb un sextet de títols inclòs. Fins ara hem vist tres tipus de superioritats que han construït equips guanyadors: física, tàctica i tècnica. Doncs bé, hi ha un entrenador que ha obert una quarta dimensió. Zidane va aixecar dissabte la seva tercera Champions consecutiva, un fet inèdit fins ara. El preparador francès va aterrar al Madrid en plena crisi i ha sabut reconduir la situació. Sense necessitat de plantejar un model de joc clar, el Madrid ha aconseguit dominar els partits europeus des de l’aspecte mental. Es mouen com ningú en situacions de màxima tensió. Mentre d’altres cometen errades en moments crítics, el Madrid mai no perd la circumspecció i, a sobre, penalitza les errades del rival sense pietat. Això només s’explica des de la mentalitat guanyadora que l’entrenador ha sabut canalitzar. El factor psicològic que tan bé domina Zinedine Zidane.