Al llarg de la història del fut­bol, s’han for­jat grans equips que han mos­trat hege­mo­nia gua­nyant una sèrie de títols de manera con­se­cu­tiva. Per asso­lir aques­tes fites, han hagut de mos­trar-se clara­ment supe­ri­ors a la resta per poder gover­nar amb puny de ferro. A la dècada dels setanta, el Bayern de Munic exhi­bia for­ta­lesa arreu d’Europa. Va acon­se­guir tres cam­pi­o­nats con­ti­nen­tals gràcies a un estil molt defi­nit que era exe­cu­tat a la per­fecció per Becken­ba­uer, Breit­ner, Hoe­ness o Gerd Muller. Un gran equip que basava el seu estil de joc a mos­trar supe­ri­o­ri­tat física sobre la resta de rivals, una ener­gia que cap altre equip no podia con­tra­res­tar. Més enda­vant, cap al final dels anys vui­tanta, Arrigo Sacchi va dis­se­nyar una màquina pico­na­dora que des­tros­sava rivals a tort i a dret. Era un equip inno­va­dor, capaç d’inter­pre­tar a la per­fecció con­cep­tes com la defensa en zona, la pressió avançada o l’ocu­pació dels espais amb grans actors com Baresi, Rijka­ard, Gullit o Van Bas­ten. Una supe­ri­o­ri­tat tàctica mai vista abans. Es van pas­se­jar per la lliga ita­li­ana i Europa, van sumar tres copes de la UEFA i dues copes d’Europa. Pep Guar­di­ola, un estudiós del fut­bol, va voler anar més enllà. Va for­mar un grup de fut­bo­lis­tes amb capa­ci­tat de lle­gir tàcti­ca­ment els par­tits, però, a més a més, des de la supe­ri­o­ri­tat tècnica dels seus homes. Sobre­tot amb Xavi, Ini­esta i Leo Messi com a prin­ci­pals intèrprets gràcies a la seva tècnica indi­vi­dual tan acu­rada. Amb aquest model, va tren­car tots els regis­tres, amb un sex­tet de títols inclòs. Fins ara hem vist tres tipus de supe­ri­o­ri­tats que han cons­truït equips gua­nya­dors: física, tàctica i tècnica. Doncs bé, hi ha un entre­na­dor que ha obert una quarta dimensió. Zidane va aixe­car dis­sabte la seva ter­cera Cham­pi­ons con­se­cu­tiva, un fet inèdit fins ara. El pre­pa­ra­dor francès va ater­rar al Madrid en plena crisi i ha sabut recon­duir la situ­ació. Sense neces­si­tat de plan­te­jar un model de joc clar, el Madrid ha acon­se­guit domi­nar els par­tits euro­peus des de l’aspecte men­tal. Es mouen com ningú en situ­a­ci­ons de màxima tensió. Men­tre d’altres come­ten erra­des en moments crítics, el Madrid mai no perd la cir­cums­pecció i, a sobre, pena­litza les erra­des del rival sense pie­tat. Això només s’explica des de la men­ta­li­tat gua­nya­dora que l’entre­na­dor ha sabut cana­lit­zar. El fac­tor psi­cològic que tan bé domina Zine­dine Zidane.