És un tipus de conte tradicional en el qual apareixen elements de màgia, criatures pròpies de la cultura d’un poble i sovint un ensenyament moral. I així ha estat el conte de fades de Pablo Machín amb el Girona. És el tercer cop que l’entrenador sorià amb cor gironí és protagonista d’aquest racó. L’any 2015 vaig publicar Avui és el seu dia. Coincidia amb el dia del treballador i relatava el que veia quan passava corrent pel camp annex de Montilivi. “Machín s’ha guanyat el respecte dels seus jugadors. Parla i pren notes, com en els partits de futbol. Observa, mana i torna a observar. Transmet serenor. Una serenor bàsica quan va agafar un Girona a la deriva i el va salvar del descens. Una serenor lloable quan va decidir seguir apostant per un club difícil”. Faltaven 7 jornades perquè s’acabés la lliga. El desenllaç va ser dolorós contra el Lugo però l’ensenyament moral ja estava fet. El segon cop va ser el febrer del 2017. Conjura de primera era el títol de l’article. “La construcció del nou projecte (Quique Cárcel és l’arquitecte) va resultar un conglomerat ben ideat i consistent com mai. Un equip amb el nucli dur de la gent de la casa i testimoni en primera persona dels intents fallits (Pons, Granell, Eloi, Coris). Tot sota la batuta del líder silenciós Pablo Machín”. El líder de les criatures pròpies d’un poble que els va conduir fins l’ascens a primera. I ja se sap que els contes de fades parlen d’històries amb fantasia i que acaben forçosament bé. La fantasia d’una temporada històrica a primera, que perdurarà per sempre. Gràcies, Pablo, pel teu conte de fades.