El concepte de lleialtat
A dotze dies de la inauguració no és moment de discutir si els Jocs Mediterranis de Tarragona són oportuns o no. Ara el rellotge no es pot aturar i toca fer-ho bé. Però sí que és moment de recordar que, tant en matèria institucional com en l’econòmica, la part del govern català ha mantingut els seus compromisos.
Tarragona, ciutat governada pel PSC –siamès del PSOE, al seu torn col·laborador necessari en el colonialista article 155– tindrà els Jocs Mediterranis entre altres raons perquè la Generalitat no s’ha fet enrere de les seves responsabilitats. I tenint en compte que els Jocs es fan a Tarragona, que del llegat que deixaran en forma d’equipaments i infraestructures se’n beneficiaran bàsicament els tarragonins i que els Jocs els demanava el Comitè Olímpic Espanyol, trobar arguments per plantar-se no hauria estat complicat l’últim any. Amb el 155 als llimbs o vigent.
Ara sabem que la inversió del govern és la més alta de les administracions (32 milions d’un pressupost total de 98). Per venir d’una administració sectària, dirigida per deslleials (o coses molt pitjors que no penso reproduir), que només pensa a subvencionar indepes i tractant-se en el aquest cas de la cocapital tabarnesa, no està malament. Ser lleial és complir els compromisos. Amb l’alcalde Ballesteros, amb els ciutadans de Tarragona i també amb els programes electorals i amb els mandats populars. Ser lleial no és passar per l’embut de les porres, els fiscals i els jutges que són esmenats quan travessen fronteres.