Opinió

L’organisme Barça

L’amic Manuel Ingla quan par­lava del Liceu dis­tin­gia molt bé entre empre­ses, ins­ti­tu­ci­ons, orga­nit­za­ci­ons i orga­nis­mes. I creia que un pro­jecte, en aquest cas artístic, només excel·lia en la seva comesa si tot fun­ci­o­nava a l’hora i amb pre­cisió. I en aquest cas quan hi havia un pòsit secu­lar, ple d’esforços i apor­ta­ci­ons, amb mol­tes cèl·lules forçosa­ment autònomes s’havia de diri­gir amb molt de tacte. Penso que el cas del FC Bar­ce­lona és el mateix, està lluny de poder ser un ens jerar­quit­zat, esclau d’un orga­ni­grama mera­ment raci­o­nal. En el fit­xatge de juga­dors, ele­ment que ha des­ve­lat el nome­na­ment de nou secre­tari tècnic, en aquest cas d’Eric Abi­dal, està clar que les deci­si­ons no les prendrà tot sol i més quan ha estat triat per gene­rar con­sens. Li caldrà aten­dre les man­can­ces que l’entre­na­dor detecti, escol­tar totes les aler­tes sobre juga­dors adi­ents que li vin­guin de direc­tius, exju­ga­dors, explo­ra­dors, agents, que estan al cas de l’uni­vers del fut­bol, fer la tria i pro­po­sar-ho al mànager, al vice­pre­si­dent de l’àrea espor­tiva i al pre­si­dent, que és qui té la última paraula. I sobre­tot, per no enca­rir el fit­xatge, amb molta dis­creció. Si tota aquesta tera­nyina es manté dis­creta –en el Real Madrid és real­ment opaca– fa que a la fi es doni la imatge que qui fitxa és el pre­si­dent. Per a un futur can­di­dat a pre­si­dent, quan s’acabi l’actual man­dat, no és mala idea con­fiar en un ex-juga­dor, que sem­pre coneix bé el tema i els seus topants. En el cas del Girona amb Geli i d’altres com el Bayern ha anat prou bé.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)