Opinió

Tal com raja

És generós amb els seus. Els necessita. Per reflexionar. Per conversar. Per aprendre. Per treballar

Vaig escoltar i veure Guardiola dissabte a TV3. Parla amb sentit. Amb sentit comú. Parla de l’esport i de la política. De futbol, del país, de la seva feina i de la vida. I de compromís. I de la llibertat d’expressió. Parlant de futbol, de política, d’astronomia o de literatura es fa escoltar. Pot convèncer o no amb els seus arguments però segur que no deixa indiferent ningú. Parla del que entén i del que no entén del moment polític actual. Amb respecte. Obertament.

Si no fos per Cruyff i Rexach, que van fer de les seves limitacions futbolístiques reconegudes i valorades qualitats per jugar al primer equip blaugrana, probablement mai no hi hauria jugat. Ho reconeix. En l’àmbit futbolístic sap de sempre que qui fa bona una passada no és qui la fa, sinó el que la rep. A ell, li tocava fer la passada. El que rebia la pilota la feina bona. I revaloritzava la seva feina al camp. I no li costava res fer bons els altres amb la seva aparent senzillesa. Per una passada de gol que li fa en un partit a Kluivert, li reclama una recompensa mostrant-li la galta. Vol un petó d’agraïment i de complicitat. Reclama un reconeixement a la seva feina. Vol, com tothom, i ell ho manifesta públicament, que l’estimin. Té clar que no hem vingut a aquest món a patir. Amb el temps s’ha fet gran i molt viatjat. Carregat de títols i reconegut per la seva feina contesta al que li pregunten. No s’amaga. Parla amb autoritat. A la pregunta sobre la seva relació final amb Tito Vilanova li canvien la cara i sobretot els ulls. Ulls tristos. Cara trista. No dona detalls. És un tema personal que l’afecta. Molt. Abaixa la mirada. Li sap greu. Eren amics. Va buscar Vilanova perquè sabia professionalment el que ell no sabia en els seus inicis d’entrenador a tercera divisió per a la sorpresa d’alguns que ja es veien asseguts al seu costat a la banqueta. I van continuar junts. Guardiola explica que no busca excuses en la derrota. És generós amb els seus. Els necessita. Per reflexionar. Per conversar. Per aprendre. Per treballar. Per riure. Per sentir-se estimat. Per viure. Sempre ha administrat els seus sentiments enmig d’egos, d’estrelles als vestidors, comentaris de directius o crítiques als mitjans. Ho gestiona al primer toc. Amb la pilota al peus. Tal com raja. Tornarà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.