Màxim Huerta, el ministre a qui Pedro Sánchez va donar la responsabilitat de l’esport espanyol, ja no hi és. Va tenir temps de visitar la concentració de la selecció espanyola abans d’anar al mundial i de veure Nadal guanyar a Roland Garros. Temps enrere havia piulat dient que odiava l’esport. Ara hi ha José Guirao, que és més de cultura que d’esport. Des de la mort del dictador, el Consell Superior d’Esports (CSD) ha penjat del ministeri de Cultura i d’Educació, amb diferents combinacions i noms, i de Presidència del Govern. Entre els polítics que han estat els màxims responsables de l’esport espanyol hi trobem un munt de joies com ara Pío Cabanillas, Manuel Clavero Arévalo, Ricardo de la Cierva, Íñigo Cavero, Soledad Becerril, Javier Solana, Alfredo Pérez Rubalcaba, Esperanza Aguirre, Mariano Rajoy, Pilar del Castillo, José Ignacio Wert o Íñigo Méndez de Vigo. A Espanya, però, no hi ha hagut mai un ministeri d’esports –a Catalunya tampoc hem tingut mai una conselleria d’esports–, tot i que el novembre del 2008 José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar que crearia un ministeri d’esports. Ho va dir, embriagat per l’eufòria, en la recepció a l’equip espanyol de tennis que acabava de guanyar la copa Davis. Aquell ministeri d’esports va ser una més de les moltes promeses de Zapatero que van quedar en no res. El xou que ens acaben d’oferir entre Pedro Sánchez i Màxim Huerta no fa més que confirmar que les relacions entre l’esport i el govern espanyol no han estat mai res seriós.