M’encurioseix l’afer de la roja violada per un gran milionari, un pobre home. L’afer té un biaix trist: pensar que els aficionats al futbol ara poden entendre millor qui mana a l’equip del règim. I quina mena de règim és el dels governants i rics de la llotja del Bernabéu amb tota la trepa i tropa.

Pot dormir tranquil·la una persona que destrueix amb feixos de bitllets la il·lusió de milions de persones? M’ho preguntava quan provocava terratrèmols i quan cobrava fortunes de tothom, fins i tot de les víctimes, malgrat tots els pànics i temors provocats.

La gent senzilla, normal i corrent tenim somnis i frivolitats, esperances del més sublim al més profà. Hi posem el cor. Per anar-hi a favor o en contra, això és la llibertat. Però ens dol quan algú abusa de la bona fe de la gent. La gran majoria dels catalans no tenim selecció pròpia de futbol perquè ho impedeix el govern d’Espanya. Però estimem els nostres veïns, volem sumar-los a un ideal de futur lliure i pròsper. Desitgem treure’ls de l’engany de la dreta extrema, violenta, inculta i casposa.

Els actes defineixen les persones més que totes les paraules. Els seguidors espanyols de la roja s’han quedat amb un pam de nas. El rei dels terratrèmols, amb diners a cabassos comprant persones, se’ls ha rifat. Com que és ric, molt i molt ric, fa el que li sembla i creu en el seu poder immens. Hi ha una dita catalana que li escau de manera precisa: de porc i de senyor, se’n ve de mena.