Les seleccions que estan situades en el primer graó per obtenir el títol de campiona del món han debutat en el torneig de Rússia i la majoria d’elles han exhibit un perfil baix. Aquest no és un fet determinant, tot i que tant aficionats com mitjans són molt donats a hiperbolitzar tots els resultats. És normal que hi hagi una evolució de més a menys durant el campionat i que els primers resultats no siguin un indicador fiable per fer judicis maximalistes. El que és més important és analitzar el com i el perquè dels resultats dels equips situats en el grup de favorits i si la proposta tàctica (amb les seves variants) té marge de millora, de creixement, o si, per contra, està poc treballada o no s’han escollit els jugadors que la poden millorar. Tot això tenint en compte que les dinàmiques i els estats d’ànim (gestió de grup, pressions i crítiques externes, divisions internes, etcètera) poden canviar dràsticament el rumb d’un equip, ja sigui per reactivar-lo o per enfonsar-lo.

En el cas d’Argentina, que va empatar amb Islàndia (1-1), sorprèn la pobresa de recursos tàctics que ofereix Jorge Sampaoli a un combinat que justeja en defensa, té grans llacunes en la gestació de joc i que ho deixa tot en mans de Messi i Agüero. Si l’única possibilitat que Argentina guanyi el mundial implica que el blaugrana faci un torneig sobrenatural, en el cas de Brasil, que va empatar contra Suïssa (1-1), fa la impressió que funciona com a equip (fins i tot que no depèn de Neymar), però que Tite té un excés de precaució defensiva que pot ser contraproduent en diferents fases del joc, ja que condiciona la velocitat i el ritme en atac dels brasilers, que mantenen la seva sempiterna mala gestió defensiva a pilota parada. Alemanya va caure contra Mèxic (1-0), que tenia un pla ben traçat i executat, i mostra símptomes d’un cert esgotament de model i de desgast després de dotze anys de Joachim Löw com a seleccionador. França va fer la impressió de ser més un grup de jugadors que no un equip contra Austràlia (2-1) i que li queda camí per córrer. Espanya, en canvi, va ser de tots els favorits el que va exhibir una proposta més rica tàcticament, de més complexitat, de més recursos i, malgrat l’empat contra Portugal(3-3), va ser la més convincent de totes.