Les selec­ci­ons que estan situ­a­des en el pri­mer graó per obte­nir el títol de cam­pi­ona del món han debu­tat en el tor­neig de Rússia i la majo­ria d’elles han exhi­bit un per­fil baix. Aquest no és un fet deter­mi­nant, tot i que tant afi­ci­o­nats com mit­jans són molt donats a hiper­bo­lit­zar tots els resul­tats. És nor­mal que hi hagi una evo­lució de més a menys durant el cam­pi­o­nat i que els pri­mers resul­tats no siguin un indi­ca­dor fia­ble per fer judi­cis maxi­ma­lis­tes. El que és més impor­tant és ana­lit­zar el com i el perquè dels resul­tats dels equips situ­ats en el grup de favo­rits i si la pro­posta tàctica (amb les seves vari­ants) té marge de millora, de crei­xe­ment, o si, per con­tra, està poc tre­ba­llada o no s’han esco­llit els juga­dors que la poden millo­rar. Tot això tenint en compte que les dinàmiques i els estats d’ànim (gestió de grup, pres­si­ons i crítiques exter­nes, divi­si­ons inter­nes, etcètera) poden can­viar dràsti­ca­ment el rumb d’un equip, ja sigui per reac­ti­var-lo o per enfon­sar-lo.

En el cas d’Argen­tina, que va empa­tar amb Islàndia (1-1), sorprèn la pobresa de recur­sos tàctics que ofe­reix Jorge Sam­pa­oli a un com­bi­nat que jus­teja en defensa, té grans lla­cu­nes en la ges­tació de joc i que ho deixa tot en mans de Messi i Agüero. Si l’única pos­si­bi­li­tat que Argen­tina gua­nyi el mun­dial implica que el blau­grana faci un tor­neig sobre­na­tu­ral, en el cas de Bra­sil, que va empa­tar con­tra Suïssa (1-1), fa la impressió que fun­ci­ona com a equip (fins i tot que no depèn de Ney­mar), però que Tite té un excés de pre­caució defen­siva que pot ser con­tra­pro­du­ent en dife­rents fases del joc, ja que con­di­ci­ona la velo­ci­tat i el ritme en atac dels bra­si­lers, que man­te­nen la seva sem­pi­terna mala gestió defen­siva a pilota parada. Ale­ma­nya va caure con­tra Mèxic (1-0), que tenia un pla ben traçat i exe­cu­tat, i mos­tra símpto­mes d’un cert esgo­ta­ment de model i de des­gast després de dotze anys de Joac­him Löw com a selec­ci­o­na­dor. França va fer la impressió de ser més un grup de juga­dors que no un equip con­tra Austràlia (2-1) i que li queda camí per córrer. Espa­nya, en canvi, va ser de tots els favo­rits el que va exhi­bir una pro­posta més rica tàcti­ca­ment, de més com­ple­xi­tat, de més recur­sos i, mal­grat l’empat con­tra Por­tu­gal(3-3), va ser la més con­vin­cent de totes.