Gerard Piqué va produir un documental en què Griezmann va comunicar al món que no fitxaria pel Barça. Com que el defensa català va fer d’empresari en tota la seva dimensió i la notícia no va ser bona per al barcelonisme, soroll. Al carrer i als despatxos. Entre la gent perquè fa de mal pensar que un treballador sàpiga el final d’una història com aquesta abans que els seus caps, aquells que justament han estat gestionant l’operació i que, de manera increïble, filtraven a la premsa catalana que tot estava ben lligat. Si fins i tot van reunir-se amb Ernesto Valverde per transmetre-li tranquil·litat!

La feina de Piqué –tweet de crispetes i exhibicionisme desmesurat, a banda– ha servit, un cop més, per desenfocar la realitat. El president Josep Maria Bartomeu, pal de paller en el tram final de les negociacions, ha quedat despullat davant la resolució del cas, així que, cortina de fum. De veritat algú creu que la culpa és de Piqué? De veritat hem d’estar qüestionant-nos abans el com que el què? De veritat tot es redueix al mitjà pel qual Bartomeu s’ha assabentat d’on jugarà Griezmann? Els negociadors del Barcelona no se n’han sortit, no han seduït el futbolista amb el projecte esportiu i, com a conseqüència –amb bon criteri–, no han volgut dinamitar la política de sous del primer equip. Però cada cosa al seu lloc, i en el just ordre, perquè tal com anem, que Griezmann no hagi fitxat pel Barça acabarà sent una gran gestió. No.

Jordi Mestre, vicepresident esportiu, va estirar dimarts les orelles a Piqué en la presentació d’Éric Abidal com a secretari tècnic. Això sí, només una miqueta. Va dir que parlarien amb ell quan tornés a Barcelona però la junta no es va atrevir a obrir-li un expedient. Com sempre, “dic però no dic, no sigui cas que del que dic me n’hagi de desdir”. I després de llegir matusserament un comunicat no va voler donar més explicacions “per respecte a l’Abidal”. Quin respecte? Si havien tingut cinc dies perquè el president Bartomeu sortís en roda de premsa i donés la seva versió! Cinc dies! Però no. Silenci que, per cert, encara continua. El president ha decidit no sotmetre’s a una compareixença pública de mitjans. Es veu que haver visitat quatre redaccions i mitja és suficient. Mirada petita. Fugida cap a la mediocritat. Incapacitat per explicar cap a on va aquest club. I, és clar, cortines de fum permanents.

I què hi diuen els estatuts respecte del cas? I sobre l’ús de les xarxes dels cracks? Hi ha algú de la junta que tingui jerarquia per entrar i quadrar les estrelles o que sigui capaç de traslladar la necessitat de construir un nou escenari que reguli els seus comportaments? No, oi? Fum. Missatges de cara la galeria que el mateix Piqué, dimecres, ja es va prendre a broma. El central, com la resta dels seus companys, coneixen la realitat del club.

Es veu que el futbolista només ha de jugar a futbol. Fins fa quatre dies no podien parlar de política i ara tampoc poden cultivar motivacions personals en les seves hores lliures. Hauria vingut Griezmann al Barça sense el documental de Piqué? No, oi? Com tampoc hauria vingut Rakuten sense les mateixes ambicions que van portar el defensa a fer una feina que no li corresponia. O sobre Rakuten millor no dir res? Doncs aleshores potser que anem al fons de la qüestió...