Els Jocs Medi­ter­ra­nis Tar­ra­gona 2018 són més noti­cia pel soroll extra­es­por­tiu que per la mateixa com­pe­tició. Orga­nit­za­ti­va­ment hi ha hagut pro­ble­mes greus, política­ment han estat esbi­ai­xats i uti­lit­zats i fede­ra­ti­va­ment Cata­lu­nya ha estat menys­tin­guda. Però els Jocs Medi­ter­ra­nis també et per­me­ten des­co­brir la rea­li­tat dels espor­tis­tes que viuen molt allu­nyats de la bom­bo­lla fut­bolística. Javier Del­gado és un atleta de Sant Boi de 22 anys. Té el record català dels 400 tan­ques. La set­mana pas­sada es va lli­cen­ciar en engi­nye­ria nàutica i trans­port marítim. Fa de pro­fes­sor par­ti­cu­lar de matemàtiques i física. La Mònica Cle­mente, man­re­sana també de 22 anys, estu­dia engi­nye­ria en sis­te­mes informàtics a Ter­rassa. Ara mateix és la millor espe­ci­a­lista cata­lana de salt de perxa. Cris­tina Lara també té 22 anys i té el rècord català de 100 metres. A Tar­ra­gona ha dis­pu­tat la final. És gra­du­ada en tre­ball social. Són tres exem­ples de la nova for­nada de l’atle­tisme català. Com­pe­ti­tius dins i fora de la pista, sacri­fi­cats per la seva passió i el seu futur. Per sort n’hi ha més. En natació, Jes­sica Vall va mar­car el camí. És biomèdica i ha gua­nyat dos ors i un bronze. També han gua­nyat meda­lles Àfrica Zamo­rano (estu­dia infer­me­ria), Lidón Muñoz i Cata­lina Corró (cur­sen medi­cina) i Joan Lluís Pons (estu­di­ant de micro­bi­o­lo­gia). Als Estats Units tin­drien una beca uni­ver­sitària de pri­mer nivell i totes les faci­li­tats. Aquí ens falta molt per con­ver­tir-los en el que són, refe­rents, dis­sor­ta­da­ment massa invi­si­bles.