L’Espanyol, com a entitat, està enviant missatges negatius en les darreres setmanes. L’últim input positiu va ser el fitxatge de l’entrenador, Rubi, un heroi després de pujar amb l’Osca i que s’ha sabut identificar com “un dels nostres”. Des d’aleshores, l’adeu de Gerard Moreno, la nova campanya publicitària i la inoportuna pujada del preu dels abonaments han anat construint un relat pessimista.

Com pots vendre il·lusió, que l’Espanyol en necessita a dojo, amb un spot centrat en un home gran que ja no pot anar al camp? Què s’hi veu d’estimulant en un lema que diu “Som pericos i ho som perquè volem”? Com si s’hagués de justificar...

La coincidència, inevitable d’altra banda, de la campanya amb l’anunci de l’augment del preu dels abonaments deprimeix qualsevol. Els responsables del club han xifrat en un milió d’euros el que es pot ingressar de més amb la pujada. Una quantitat que en cap cas justifica el risc de continuar perdent abonats, suports.

El que està fent la directiva de Chen és ben bé el contrari de la filosofia de negoci que els xinesos han exportat i que funciona a casa nostra. Per guanyar clients has de comprar a l’engròs per poder vendre a preus més baixos. Els basars xinesos triomfen arreu pels preus baixos i perquè tenen de tot. Ara mateix l’Espanyol ofereix ben poca cosa a un preu més alt que la passada temporada. Si l’argument per apujar les quotes és la reordenació de preus que estaven descompensats en funció de la zona de l’estadi, aquesta és la pitjor temporada per fer-ho.