Sempre he estat partidari de no jutjar cap jugador per la seva primera temporada en el Barça. Encara menys si és jove. Si ha aparegut amb comptagotes o no ha tingut continuïtat, emetre judicis categòrics és gairebé pecaminós. A banda de no ser just, sovint s’acaba lamentant. Doncs bé, Yerry Mina, el central que de blaugrana ens ha semblat lent, malgirbat, incapaç de treure la pilota jugada i amb una col·locació dubtosa, no només ha marcat dos gols de cap a Rússia sinó que ha estat notable en la batalla amb davanters de referència com Lewandovski.

Yerry Mina té 23 anys, va arribar al Barça al gener a canvi de 12 milions i des de l’hivern l’hem vist en sis aparicions puntuals. Valverde l’ha pogut analitzar en els entrenaments però és competint quan es pot calibrar la vàlua d’un jugador. Són sis partits suficients per desprendre’s d’un central de 23 anys? Mina, un jugador de físic portentós, té marge de millora sobretot en l’aprenentatge tàctic. Piqué té 31 anys i Vermaelen, 32 i la fragilitat coneguda. A menys que els gurus de les finances del Barça ens venguin que és imprescindible fer més caixa, aprofitar el mundial de Mina per, amb mirada curta, vendre un jugador de futur sense haver-lo ni tastat a la gespa no resistiria cap anàlisi seriosa en termes esportius, i fins i tot econòmicament seria discutible si no se’n cobrés de 30 milions cap amunt. Si se’l veu verd, si amb l’arribada d’Arthur sobra un extracomunitari, una cessió a un equip de Champions és la decisió raonable.