D’un temps ençà tinc la sensació que el món de l’esport en general i del futbol en particular ja no ens tenen el respecte d’abans. Sembla com si tothom pensés que pot menysprear el Barça i riure’s de la seva directiva, del president i del barcelonisme. No ens prenen seriosament i hem perdut en la FIFA i la UEFA. Fins i tot alguns jugadors s’atreveixen a menysprear el nostre club i jugar amb el sentiment del barcelonisme.

Posaré un exemple perquè tinguem clar que la cosa no és broma i el problema és certament preocupant. El cas Griezmann ha estat com un gerro d’aigua freda que ens ha fet despertar d’un somni que no era res més que un record de temps passats, quan encara se’ns considerava com un dels tres clubs més potents i respectats del món, si no el que més. El que ha passat és que dos jugadors han volgut treure profit en termes de diners o imatge d’una situació diguem-ne gens adient per fer invents. A més, no els ha preocupat jugar amb els sentiments dels aficionats del Barça i de l’Atlético de Madrid. Aquesta falta de mà esquerra en forma de brossa televisiva és la viva imatge que el Barça ha perdut la força i el respecte que tenia fins fa poc temps. Griezmann ha demostrat ser un immadur i un malcriat, fet que es veia a venir i suposo que no sorprèn ningú... Potser a la directiva del Barça sí, qui sap. Però el que ha fet Piqué, sota el meu punt de vista, és jugar amb el Barça, amb els sentiments del barcelonisme, i ha estat una falta de respecte flagrant cap a la junta directiva i, molt especialment, cap al president. No ens oblidem que van sortir converses delicades entre el Barça i el jugador. Un dels nostres jugadors amb més pes dintre i fora del camp s’ha permès el luxe d’anteposar els seus propis interessos als del Barça i el barcelonisme. I aquest senyor, diuen, vol ser president del Barça. O, potser, és per això que ho ha fet? Sigui el que sigui, no es pot acceptar de cap de les maneres. Cadascú pot fer el que vulgui (en Piqué sempre ho fa) però no tot és adequat ni acceptable. És de concepte, no es pot utilitzar el Barça ni jugar amb els sentiments del barcelonisme... De cap de les maneres.

La solució per capgirar-ho tot plegat comença per reconèixer aquesta posició de feblesa i treballar amb gent adequada per tornar a ser el que érem. També s’ha de tenir molt clar el projecte i les línies vermelles que no es poden creuar i Piqué n’ha creuat una de molt vermella. Com a barcelonista, encara espero les disculpes... Com a mínim.