Tots tres ja han tornat a la feina com qui no vol la cosa. Segur que ha estat un estiu curt per a ells. Els tres equips catalans de futbol de primera ja s’entrenen. Amb poques novetats, amb poques dates i amb molts compromisos abans que comenci la lliga. Es com sempre, com cada temporada i amb molta feina per fer. Les plantilles no estan tancades, alguns fitxatges encara estan per resoldre i segur que la Copa del Mon de futbol, que s’acaba aquest cap de setmana, pot condicionar el que queda per fer. Valverde té un bon puzle per resoldre en ple estiu. Massa peces per ajuntar a aquestes alçades. S’incorporen els internacionals i té un grapat de jugadors cedits que tornen al club i que probablement han de tornar a marxar. Hi ha feina pendent amb un nou responsable esportiu. Entrades i sortides. Ho haurà de fer sobre la marxa. I pendent de com arriba Messi. Tocat i decebut, segur. I l’argentí sap que a futbol només hi pot jugar amb el Barça. Aquí l’equip l’acompanya. Rubi, a l’Espanyol, és conscient que haurà de treballar amb la gent de la casa i amb pocs recursos. Segur que els sap motivar. Eusebio aterra al Girona per orientar un projecte d’èxit en una temporada diferent que ben segur es conforma en repetir el que es va aconseguir la temporada passada.

No sé si els tècnics, i també els dels equips catalans, han pres apunts de la Copa del Mon de futbol que s’acaba aquest cap de setmana. Em temo que ben poca cosa. Superar la por a perdre ho han aplicat pràcticament tots els equips en tots els partits. Pocs equips han decidit jugar obertament a futbol. Algú dirà que tot està inventat i que ningú no aporta gran cosa. És veritat. Es podria escriure un manual de com es pot perdre el temps i jugar amb el cronòmetre i oblidar la pilota. Els quatre semifinalistes han fet mèrits per ser-hi. Són dels pocs que han volgut jugar a futbol. I sort del VAR que ha estalviat injustícies habituals al futbol però, en canvi, no ens ha estalviat la comèdia que alguns futbolistes fan sense vergonya en els terrenys de joc. Els àrbitres han tingut un bon acompanyament. I en aquesta Copa del Mon, el futbol no pot lluir gaire estrelles que ens enlluernin. Generosament quatre o cinc... No n´hi ha gaire més.