Sense enlluernar

Tots tres ja han tor­nat a la feina com qui no vol la cosa. Segur que ha estat un estiu curt per a ells. Els tres equips cata­lans de fut­bol de pri­mera ja s’entre­nen. Amb poques nove­tats, amb poques dates i amb molts com­pro­mi­sos abans que comenci la lliga. Es com sem­pre, com cada tem­po­rada i amb molta feina per fer. Les plan­ti­lles no estan tan­ca­des, alguns fit­xat­ges encara estan per resol­dre i segur que la Copa del Mon de fut­bol, que s’acaba aquest cap de set­mana, pot con­di­ci­o­nar el que queda per fer. Val­verde té un bon puzle per resol­dre en ple estiu. Massa peces per ajun­tar a aques­tes alçades. S’incor­po­ren els inter­na­ci­o­nals i té un gra­pat de juga­dors cedits que tor­nen al club i que pro­ba­ble­ment han de tor­nar a mar­xar. Hi ha feina pen­dent amb un nou res­pon­sa­ble espor­tiu. Entra­des i sor­ti­des. Ho haurà de fer sobre la marxa. I pen­dent de com arriba Messi. Tocat i dece­but, segur. I l’argentí sap que a fut­bol només hi pot jugar amb el Barça. Aquí l’equip l’acom­pa­nya. Rubi, a l’Espa­nyol, és cons­ci­ent que haurà de tre­ba­llar amb la gent de la casa i amb pocs recur­sos. Segur que els sap moti­var. Euse­bio aterra al Girona per ori­en­tar un pro­jecte d’èxit en una tem­po­rada dife­rent que ben segur es con­forma en repe­tir el que es va acon­se­guir la tem­po­rada pas­sada.

No sé si els tècnics, i també els dels equips cata­lans, han pres apunts de la Copa del Mon de fut­bol que s’acaba aquest cap de set­mana. Em temo que ben poca cosa. Superar la por a per­dre ho han apli­cat pràcti­ca­ment tots els equips en tots els par­tits. Pocs equips han deci­dit jugar ober­ta­ment a fut­bol. Algú dirà que tot està inven­tat i que ningú no aporta gran cosa. És veri­tat. Es podria escriure un manual de com es pot per­dre el temps i jugar amb el cronòmetre i obli­dar la pilota. Els qua­tre semi­fi­na­lis­tes han fet mèrits per ser-hi. Són dels pocs que han vol­gut jugar a fut­bol. I sort del VAR que ha estal­viat injustícies habi­tu­als al fut­bol però, en canvi, no ens ha estal­viat la comèdia que alguns fut­bo­lis­tes fan sense ver­go­nya en els ter­renys de joc. Els àrbi­tres han tin­gut un bon acom­pa­nya­ment. I en aquesta Copa del Mon, el fut­bol no pot lluir gaire estre­lles que ens enllu­er­nin. Gene­ro­sa­ment qua­tre o cinc... No n´hi ha gaire més.