Opinió

Estimar Messi i Ronaldo

Ronaldo ha marxat del Real Madrid pel mateix motiu que Messi va estar a punt de fer-ho del Barça just ara fa dos anys. Els problemes amb Hisenda, amb el perill de la presó a la cantonada, van provocar el pànic a l’argentí, que, a través del seu pare, va trucar la porta del Manchester City de Ferran Soriano. Quan tot estava fet, el president Josep Maria Bartomeu va volar a Miami per convèncer el pare de la criatura, i també es va presentar a casa del jugador –acompanyat d’especialistes fiscals– per avisar-lo que no el deixaria marxar de cap manera. Que, si ho feia, no podria sortir al carrer. Que seria el dimoni per sempre més. Que ni parlar-ne, ni per tots els diners del món. Messi es va distreure amb l’inici de la pretemporada i es va convèncer a partir d’unes xerrades amb Luis Suárez que el millor era quedar-se. I, és clar, també el va persuadir veure un club darrere seu disposat a pagar la multa d’Hisenda i a fer-li un nou i meravellós contracte. El Barça volia Messi i va fer tot el que li tocava per quedar-se’l. Aleshores tenia 29 anys i res no feia –ni fa– pensar que estava de baixada en la seva carrera esportiva.

Ronaldo ha patit el mateix problema però ha trobat una resposta diferent de Florentino Pérez. El futbolista portuguès, com tots, parla d’afecte quan en realitat vol xerrar de diners. Aquest cop, però, el president del Real Madrid no s’ha deixat portar per les emocions, entre d’altres coses perquè sap que la seva estrella té 33 anys i que, malgrat que es conserva molt bé, val el que val. És a dir, menys que Messi i, probablement, menys també que el nou crac que vingui a liderar el projecte de futur del Real Madrid. Ronaldo no està acabat, farà molts gols en el Juventus, naturalment augmentarà el nivell de l’equip i arrossegarà un munt d’excel·lents jugadors cap a l’ambició de voler guanyar la lliga de campions. CR7 és insaciable. També ho serà quan jugui, com a vella glòria, un partit de costellada de veterans. Segur. Però Florentino ha sumat i restat, ha comprovat els efectes col·laterals que tindria una nova renovació amb augment de fitxa (per exemple, un rosari de visites al seu despatx de jugadors interessats a parlar amb ell) i ha decidit fer un pas al costat. Li ha obert la porta rebaixant-li la clàusula de sortida de 1.000 milions d’euros a 100 i l’ha obligat a dir que és ell qui ha volgut marxar. I ell, el president, ha sortit net i polit de l’operació més conflictiva que ha hagut d’afrontar mai. Emocionalment, el madridisme ha acabat acceptant sense gaires debats ni cap manifestació per la Castellana la sortida de, potser, la llegenda blanca més important de la història del club. I com que Ronaldo ja fa temps que tenia pistes de les intencions del seu president, ha trobat la millor solució. Un cop més, Jorge Mendes –el crac dels representants– ho ha llegit bé per als seus interessos i per als del seu client. Itàlia fa temps que ha canviat el règim fiscal amb la intenció de reclutar grans fortunes. Per tant, CR7, al Juventus, encara serà més ric. Guanyarà menys títols? Potser sí. O potser no. Ja ho veurem.

Per Messi, el Barça ho va fer tot. I més. Per Ronaldo, el Real Madrid no ha volgut jugar-se-la. El trobaran a faltar. I també la lliga espanyola, que perd el duel dels duels. I, és clar, Hisenda. Hisenda també estarà molt trista.

Tots a casa

No. Les presons catalanes no són casa seva. Ni rebel·lió ni sedició. Llibertat per als presos polítics. Vergonya democràtica majúscula. Tenim pressa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.