Marc Gasol i Girona
Des que va marxar als Grizzlies, cada vegada que Marc Gasol obria la boca sempre recordava com li havien canviat la vida aquells dos anys que va jugar a Girona. S’hi va fer esportivament dominant i personalment gran. Sempre ha tingut a les seves respostes el compromís de tornar a Girona per fer-hi alguna cosa, començant per jugar-hi. Ho ha dit si li ho han preguntat, però si no ho han fet s’ho ha fet venir bé per insistir-hi.
D’entrada es podia pensar que, com en tants casos, de les paraules no es passaria als fets, però això és no conèixer Marc Gasol. Pocs esportistes del seu nivell respecten com ell els compromisos adquirits. Per ell, la paraula és norma.
I els fets l’avalen. Fa vuit dies Fontajau es va omplir amb 5.500 aficionats per veure llegendes del bàsquet europeu i dels Estats Units, aplegats al voltant de Marc Gasol i el seu germà Pau. No s’ha de ser Einstein per saber per què aquest partit es va jugar a Girona, tot i les pressions per portar-lo al Palau Sant Jordi (amb el triple de capacitat) i, sobretot, a Madrid. Un partit, per cert, que va perillar seriosament –va fer falta molta diplomàcia i influència per obtenir els permisos perquè jugadors NBA poguessin jugar un partit no oficial– i que probablement tindrà continuïtat en estius pròxims.
El 2014 es va crear el CEB Marc Gasol, posteriorment reanomenat Bàsquet Girona. Després de tres anys treballant en formació va sorgir l’oportunitat de tenir una plaça EBA i no la va desaprofitar. L’ascens esportiu a LEB Plata es va escapar, però l’ampliació de la categoria ha donat una segona possibilitat. Ja és al sac.
Però ara ve quan cal la correspondència. Marc Gasol està buscant col·laboradors, econòmics i d’altres tipus. Ell té possibilitats econòmiques per sostenir això i molt més però sap que un projecte, si no arrela, passa a ser un artifici sense cap sentit.
Associar-se amb una persona que només transmet valors positius com Marc Gasol hauria de ser el somni de tota administració, institució o empresa que vulgui projectar una imatge millor. És negoci. Veurem com acaba, perquè per sentimental que pugui ser el pivot dels Grizzlies, si no troba suports aquí, és segur que tindrà cua de propostes.