El Barça que ve. Aquesta és la qüestió. Sabem que Ernesto Valverde ha demanat un planter curt que li permeti ser fidel a la història del club per comptar amb jugadors de la casa. Això vol dir 22 jugadors. 24? No. O 25? Encara menys. 22 són 22. O millor, 22 haurien de ser 22. Perquè 22 futbolistes al primer equip permeten a cada lesió, o a cada sanció, o cada incidència, que el Txingurri pugui obrir la porta del Camp Nou als joves futbolistes. Ja vam explicar en aquest espai com Iniesta, Messi i companyia van arribar a un acord amb els seu entrenador per a respectar els futbolistes del Camp Nou per davant de qualsevol altra opció. “Si no els vols, fes-los fora; però mentre estiguin aquí, compta amb ells”... Per tant, calen sortides. De fet, calen moltes sortides.

L’Esportiu ja ha informat aquests dies dels noms. I el club va boig per posar remei al seu rosari d’errors del passat. Fitxar bons jugadors a preus de crack provoca un bloqueig perillós que condiciona el futur. El dels jugadors i el del club. El dels futbolistes perquè no hi haurà cap entitat disposada a oferir sous com els que paga el Barcelona per jugadors d’aquest nivell, i els del club, perquè l’èxit ha generat un dispendi brutal en les fitxes que ofega l’economia blaugrana.

Malgrat que això és així, malgrat que Pep Segura, Éric Abidal i Ramon Planes s’estan deixant la vida per col·locar els descartats de Valverde, de moment, poc moviment. Perquè el Barça demana molt i perquè tothom sap que té urgències. Així que –diuen a tot arreu–, millor esperar l’atac de nervis del Barcelona, i, aleshores, mirar de pescar entre un mar de fang. I així serà. Temps al temps.

Paral·lelament, capítol per a la il·lusió. Un estiu sense cares noves és, quasi, com un sense sol. Amb perdó per a Arthur i Lenglet, futbolistes en els quals el Barcelona ha dipositat moltes esperances però que no venen, de moment, a assumir cap protagonisme rellevant. Eden Hazard (Chelsea)? Brutal si està a tir perquè jugadors com ell n’hi ha pocs en el futbol mundial. Ara bé, fa olor a merengue. Willian (Chelsea)? Però el Barça no acaba de firmar a Dembélé? Si juguen en la mateixa posició! O ja no serveix l’extrem francès? Rabiot (PSG)? Sortida possible donada la seva situació contractual, però, és el perfil del migcampista que busca Valverde? Atenció! André Gomes també destacava a València jugant amb espais! Golovin (CSKA Moscou)? Sense comentaris.

La secretaria tècnica del Barcelona passa aquest estiu una autèntica revàlida, conscient de la necessitat que té el vestidor blaugrana de rebre aire fresc. La necessitat. I en aquest punt cal repetir aquest terme, necessitat. Perquè una cosa és fitxar el que cal i l’altra, desplegar els cromos sobre el populisme. I d’això, en els últims temps, n’hi ha tants exemples que no cal esplaiar-se en la idea. Valverde necessita futbolistes que siguin capaços de tenir la pilota i, a partir d’aquí, generar l’hàbitat perquè Messi se senti còmode. El cromo, que ningú ho oblidi, és ell.