L’equip espanyol d’hoquei sobre patins necessitava dimecres derrotar Bèlgica per una diferència de vint gols per assegurar-se la primera plaça provisional de grup en l’europeu. Això li permetria tancar l’endemà la fase regular contra Itàlia amb el benefici de fer-ne prou amb un empat per acabar líder. Tot plegat, el desplegament no va servir per a res perquè l’equip d’Alejandro Domínguez es va imposar per 2-0 als transalpins amb una actuació sublim del porter Sergi Fernández. En la mitja part dominava per un escandalós 0-15 i en el segon temps va rematar la feina abaixant pistonada. Si n’hagués necessitat 30, n’hauria marcat 30. Les imatges amb jugadors rapidíssims com Marín lluitant per la bola amb el ja famós Serge Berthels, a punt de fer 53 anys, són un exercici de fotoperiodisme. Dos mons i un sistema de competició que, a més, premia apallissar el rival per tenir la diferència de gols favorable com a criteri de desempat.

Bèlgica va acabar la primera fase amb 87 gols encaixats en cinc partits i set gols marcats. Àustria, amb cinc de marcats i 40 de rebuts en cinc partits. En un esport molt focalitzat en què sempre guanyen Espanya, amb equips formats per catalans, Portugal i Itàlia i en què França ha agafat el relleu de Suïssa, estava clar que s’havia de revisar el model de l’europeu. Quina expectació genera un Bèlgica-Espanya (0-22) o un Bèlgica-Itàlia (0-24)? Cap. Només la dels mateixos rivals per penjar una foto a Instagram. No estic dient que se’ls n’hagi d’excloure. Com més serem més riurem. I l’hoquei també ha d’eixamplar la base. A la Corunya només s’hi han inscrit onze seleccions. Però a través d’una prèvia s’ha de reduir la fase final per estalviar-nos espectacles grotescos. Ja sé que en l’europeu de waterpolo també hi ha hagut golejades escandaloses. És cert. I? Que passi en altres esports no ha de servir d’excusa per prendre mesures. Les golejades no són bones ni per als equips grans ni per als petits ni per al mateix esport. És indiscutible. No ofereixen espectacle i tampoc no ajuden les seleccions humiliades a millorar. Així, la decisió de dividir l’europeu en dos grups segons els nivells dels equips és la més lògica ja que d’aquesta manera es garanteix competitivitat, encara que sempre guanyin els mateixos.