En moltes disciplines de la vida, el reconeixement se l’enduen aquells que executen una tasca més atractiva. Aquell que fa una xerrada sobre les virtuts de la seva empresa s’emporta els aplaudiments de tothom. El xef que ha ideat un plat exquisit és reclamat pels comensals satisfets per tal de donar-li l’enhorabona per la seva creació. Per contra, qui coordina les tasques de coordinació de la producció a l’empresa o els cuiners que cuinen el plat dia rere dia, ningú no els coneix. Són gent que fa la feina sense sorolls, fan una gran tasca a l’ombra. En el futbol també passa que els flaixos sempre enfoquen qui fa el gol o aquell jugador hàbil, capaç d’inventar jugades de fantasia. Els futbolistes que llueixen menys, freqüentment queden en un segon pla tot i ser peces imprescindibles en l’engranatge d’un equip. Últimament, però, a poc a poc es va reconeixent aquesta tasca menys brillant, però que resulta bàsica per mantenir l’equip equilibrat. N’Golo Kanté fa quatre anys jugava en la segona divisió francesa, abans de fer el salt al Leicester, on va ser campió de la Premier League en una gesta que trigarà molt a igualar-se. La temporada següent va repetir títol en el Chelsea. Durant aquest mundial ha estat una peça vital perquè França s’emportés la copa del món. Sempre atent, Kanté era l’encarregat d’aportar l’equilibri de l’equip quan Pogba, Griezmann i Mbappé sortien llançats al contraatac. Si l’equip perdia la pilota, el menut migcampista francès sempre era allà, per recuperar-ne la possessió. Un altre futbolista que ha destacat en aquesta parcel·la ha estat Rakitic: peça clau en el títol de lliga del Barça i en el gran paper de la seva selecció en la copa del món. Amb menys aparicions a l’àrea, però amb el sentit tàctic molt més desenvolupat, Rakitic ha tancat una temporada d’escàndol. Una tercera figura en aquest art de donar servei a l’equip és Casemiro. Un futbolista insubstituïble al centre del camp d’un Madrid d’èxit en competició europea que era el responsable de posar organització al pentacampió del món. A quarts de final, el Brasil es va enfrontar a Bèlgica amb una baixa capital. No era cap mag de la pilota, sinó un Casemiro que va veure des de la graderia com Bèlgica superava el Brasil amb atacs ràpids el dia que ell no era al camp per frenar-los. A poc a poc es valora més aquest estil de jugador. Cada cop es dona més reconeixement als treballadors a l’ombra.