No hi ha dubte que l’aposta del FC Barcelona pel futbol femení és ferma. Des de fa tres temporades la secció és professional i no sembla que res hagi de canviar malgrat que els resultats esportius no han estat els esperats. Després de guanyar quatre lligues consecutives, justament amb la professionalització ha arribat la sequera: l’Athletic de Bilbao, fa tres anys, i l’Atlético de Madrid, les dues darreres temporades, han aixecat el trofeu de la lliga. Mentrestant, el Barça sempre ha quedat segon classificat en aquestes tres temporades. I justament aquest fet fa més lloable la decisió de la junta de Josep Maria Bartomeu. Creuen en el futbol femení i punt. I, per això –també–, han inclòs l’equip de Fran Sánchez Bas en la gira americana del Barça. Han iniciat la pretemporada amb dues sessions d’entrenament diàries, jugaran dissabte un partit contra el Socal FC, i representaran el club en tots els actes de la mateixa manera que ho faran els jugadors d’Ernesto Valverde.

Dit això, és incomprensible el que va passar abans-d’ahir. Que els nois viatgin des de Barcelona fins a Portland (Estats Units) en classe business i les noies en classe turista és injustificable. El Barça ha explicat que l’equip femení es va incorporar tard als plans de la gira i que no hi va haver temps per trobar un altre avió perfectament condicionat per a l’ocasió. Perfecte. Però els directius i els nois futbolistes, a la zona privilegiada. També han explicat que les jugadores van poder descansar perquè tenien dos o tres seients per a cada una. Però els directius i els nois futbolistes, a la zona privilegiada. I també el Barça ha manifestat, a través d’algunes de les seves futbolistes, que no passa res i que el que és important és haver viatjat i poder gaudir de l’experiència. D’acord, però els directius i els nois futbolistes, a la zona privilegiada. I elles, no.

Sap greu veure aquestes noies tan joves dir aquestes coses, però els que vivim a prop del club i coneixem els mecanismes de funcionament sabem com es resolen internament aquests conflictes. El mes d’octubre passat, els jugadors de la selecció masculina de futbol de Dinamarca es van abaixar el sou a la meitat per tal d’equiparar-lo amb el de les seves companyes del combinat femení. Us ho imagineu? No, oi? Doncs va passar, a Dinamarca. Perquè hi ha llocs al món on aquestes coses formen part de la normalitat.

Parlar d’igualtat de sous a can Barça, en fi, és ara mateix pura ciència-ficció però potser hauria de ser més normal que es poguessin asseure els uns i les altres en uns seients idèntics en un avió. I sap greu que aquestes noies s’expressin així perquè poca gent com la família del futbol femení de casa nostra ha patit tants comportaments vergonyosos al llarg de la seva història. No val conformar-se amb el fet que haver viatjat ja és molt. Si us plau. On anirem a parar? La igualtat no s’agraeix. S’exigeix.

El Barça ha reaccionat. En el proper vol no hi haurà diferències. Diuen que ja ho tenien previst. Millor. I si no, cap problema. Es rectifica i s’organitza com cal. Perquè una entitat com el Barcelona, motor de país i exemple per a tants i tants milions de persones, no pot cometre errors com aquests. Avancem, si us plau, avancem d’una vegada.