Una espera eterna
Queda lluny aquell 29 d’abril en què l’Spar Citylift va jugar el seu darrer partit a Fontajau de la Lliga Femenina. Aquell final agredolç, després d’una temporada realment fantàstica però que no va ser prou per arrabassar el títol de lliga al Perfumerías Avenida. Aquell 29 d’abril queda gairebé tan lluny com la represa dels partits de la propera temporada. I és que, entre una i altra, hi ha un període de més de cinc mesos d’aturada. Per als aficionats és una autèntica eternitat. La manca de clubs que poden competir en la màxima categoria estatal, principalment per qüestions econòmiques, obliga a programar un calendari extremament curt, que no vol dir que no sigui atapeït, especialment per a aquells equips que competeixen també a Europa.
Com sempre, el problema sempre acaba allà mateix: els diners. Un millor finançament i suport econòmic a la lliga en general, i als clubs en particular, permetrien ampliar la llista d’equips participants i, consegüentment, allargar la competició. La situació actual, en canvi, amb aquesta aturada tan gran, obliga, en primer lloc, les jugadores a mantenir un estricte calendari de treball durant aquests mesos per no perdre la forma física i continuar en la millora de qüestions tècniques. També és un problema per als aficionats, que durant cinc mesos s’han de mossegar les ungles esperant que la pilota torni a botar. En el cas de Girona, per sort, la massa social creix any rere any i hi ha una afició consolidada i cada vegada més nombrosa. Però l’espera se’ls fa eterna.
En contraposició, la lliga de primera divisió de futbol arrencarà el proper 17 d’agost. El darrer partit de l’anterior temporada va ser el 26 de maig. Només dos mesos i mig d’aturada. I si tenim en compte els amistosos i altres partits oficials, encara menys. I tornem allà mateix: hi ha molts diners en joc i la prioritat és que la pilota rodi al més aviat possible.
Ja no només estem parlant de diferències entre esport masculí i femení, que també, sinó que a més s’hi afegeix la categorització en el món de l’esport. El futbol és el rei i la resta, els súbdits que batallen per mantenir-se i per fer-se un lloc. La història de sempre, que pel fet de ser prou coneguda no vol dir que no l’hàgim de recordar de tant en tant.