La República catalana proclamada el 27 d’octubre no va ser publicada al DOGC. La independència no surt als papers oficials (excepte els judicials), però sí que ho fa al contracte de Messi, retratat, més que signat, el 25 de novembre. Una clàusula especifica que el jugador argentí seria lliure de marxar si Catalunya s’independitzés i el club no s’integrés a la lliga anglesa, l’alemanya o la francesa. La premsa espanyola va fer festes amb la primera part de la condició, però la notícia és la segona. Al contracte de Messi, el Barça explicita que jugar una altra lliga seria possible. No ha arrencat la temporada i les tres competicions del futbol espanyol ja han grinyolat d’aluminosi estructural. La supercopa reconvertida a correcuita a partit únic denota que fa més nosa que servei, a la copa ha calgut repetir un sorteig per ignorància de la pròpia normativa i la final ja se supera a si mateixa sent polèmica deu mesos abans de jugar-se, i la lliga ha modificat la data de les sis últimes jornades un cop fet públic el calendari. Res de nou sota el sol de la RFEF i la LFP, a les quals el Barça continua abraçat com si no hi hagués alternativa. El contracte de Messi diu que n’hi ha, i pel mateix preu que ens pregunten quina lliga jugaria el Barça en cas d’independència, podem preguntar si cal esperar la independència per canviar de lliga. Si fer-ho per retenir un jugador estaria justificat, encara amb molta més raó ho estaria per evitar que la història digui que el Barça va marxar del futbol català com mai abans ho havia fet de l’espanyol.