Opinió

Les llàgrimes del campió

Murray va plorar d’emoció després de vèncer Marius Copil en el torneig de Washington

Si no li agafa un rampell malbaratador estil Boris Becker, l’escocès Andy Murray ja fa temps que té la vida solucionada i segurament també la dels seus descendents. No en va ha estat i encara és un dels integrants del denominat big-four que ha dominat el tennis en la darrera dècada, i s’ha adjudicat tres títols de Grand Slam tot i el seu posat desmenjat i la cara de cansat que fa pràcticament des del primer punt llarg del partit. També va guanyar l’or olímpic a Londres 2012 i Rio 2016 i va catapultar la Gran Bretanya al títol de la copa Davis. Si no hagués coincidit amb Federer, Nadal i Djokovic, probablement hauria estat el número 1 del món durant molt més temps. Tot i amb això va lluir tal condició durant 41 setmanes. La seva tècnica el remarca com un gran jugador, però el seu caràcter a la pista, la seva persistència i la seva tenacitat són els aspectes que l’han enlairat definitivament al capdamunt. I la mostra evident es veu ara que les passa magres i que seria fàcil i humà llançar la tovallola. Les lesions l’han mortificat les dues últimes temporades, que han estat i que són un calvari i que li han impedit lluitar en les grans cites. Aquesta setmana a Washington va derrotar en la segona eliminatòria el romanès Marius Copil (93è de l’ATP). El partit es va acabar a les tres de la matinada i l’escocès va tenir una feinada. Quan es va asseure al banc amb el triomf ja consumat es va posar a plorar. Una imatge que, com diu el tòpic, val més que mil paraules. L’endemà, però, masegat, es va haver de retirar sense jugar. Després d’onze mesos sense jugar per una lesió al maluc se’n va ressentir. “Estic exhaust i no jugaré. He de descansar i escoltar una mica més el meu cos. M’emporto moltes coses positives després de 18 mesos sense jugar en pista dura.” Va anunciar que no jugarà aquesta setmana del Masters 100 de Toronto. Ara que el serbi Novak Djokovic ha superat amb determinació un període de molt mals resultats amb el títol de Wimbledon i que Roger Federer i Rafa Nadal segueixen al capdamunt tot i que escolten sovint el seu cos per no lesionar-se, seria un gran regal que Murray s’acabés de posar bé i tots quatre lluitessin de nou pels grans reptes com a colofó a la millor constel·lació d’estrelles de la història d’aquest esport.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.