Les llàgrimes del campió

Si no li agafa un ram­pell mal­ba­ra­ta­dor estil Boris Becker, l’escocès Andy Mur­ray ja fa temps que té la vida solu­ci­o­nada i segu­ra­ment també la dels seus des­cen­dents. No en va ha estat i encara és un dels inte­grants del deno­mi­nat big-four que ha domi­nat el ten­nis en la dar­rera dècada, i s’ha adju­di­cat tres títols de Grand Slam tot i el seu posat des­men­jat i la cara de can­sat que fa pràcti­ca­ment des del pri­mer punt llarg del par­tit. També va gua­nyar l’or olímpic a Lon­dres 2012 i Rio 2016 i va cata­pul­tar la Gran Bre­ta­nya al títol de la copa Davis. Si no hagués coin­ci­dit amb Fede­rer, Nadal i Djoko­vic, pro­ba­ble­ment hau­ria estat el número 1 del món durant molt més temps. Tot i amb això va lluir tal con­dició durant 41 set­ma­nes. La seva tècnica el remarca com un gran juga­dor, però el seu caràcter a la pista, la seva per­sistència i la seva tena­ci­tat són els aspec­tes que l’han enlai­rat defi­ni­ti­va­ment al cap­da­munt. I la mos­tra evi­dent es veu ara que les passa magres i que seria fàcil i humà llançar la tova­llola. Les lesi­ons l’han mor­ti­fi­cat les dues últi­mes tem­po­ra­des, que han estat i que són un cal­vari i que li han impe­dit llui­tar en les grans cites. Aquesta set­mana a Was­hing­ton va der­ro­tar en la segona eli­mi­natòria el romanès Marius Copil (93è de l’ATP). El par­tit es va aca­bar a les tres de la mati­nada i l’escocès va tenir una fei­nada. Quan es va asseure al banc amb el tri­omf ja con­su­mat es va posar a plo­rar. Una imatge que, com diu el tòpic, val més que mil parau­les. L’endemà, però, mase­gat, es va haver de reti­rar sense jugar. Després d’onze mesos sense jugar per una lesió al maluc se’n va res­sen­tir. “Estic exhaust i no jugaré. He de des­can­sar i escol­tar una mica més el meu cos. M’emporto mol­tes coses posi­ti­ves després de 18 mesos sense jugar en pista dura.” Va anun­ciar que no jugarà aquesta set­mana del Mas­ters 100 de Toronto. Ara que el serbi Novak Djoko­vic ha superat amb deter­mi­nació un període de molt mals resul­tats amb el títol de Wim­ble­don i que Roger Fede­rer i Rafa Nadal seguei­xen al cap­da­munt tot i que escol­ten sovint el seu cos per no lesi­o­nar-se, seria un gran regal que Mur­ray s’acabés de posar bé i tots qua­tre llui­tes­sin de nou pels grans rep­tes com a colofó a la millor cons­tel·lació d’estre­lles de la història d’aquest esport.