Opinió

Rendiment immediat

Arthur ha agafat el timó del Barça com si fes molt de temps que ho fa, però al final decidirà Valverde

Apocs dies de la final de la supercopa, diumenge a Tànger, res no és el que sembla en el Barça. L’equip ha jugat tres partits de pretemporada als Estats Units, però diumenge contra el Sevilla jugarà amb un equip totalment diferent, amb els mundialistes. S’han fet quatre fitxatges (Lenglet, Arthur, Malcom i Arturo Vidal), que havien de colmar les necessitats, però ara el gran objecte de desig és Pogba, que es veu que vol sortir de Manchester. Valverde volia i vol una plantilla curta, de 20 o 22 jugadors, però en té 26 o 27, comptant que un jove, Miranda o Cucurella, tindrà l’encàrrec de substituir Digne. De tàctiques o de l’evolució de l’equip, res de res. És l’estiu a can Barça, sempre complicat, sempre amb una farcida carpeta d’afers pendents; com les sortides, on ja s’han tramitat amb èxit els expedients de Paulinho, Digne, Aleix Vidal i Deulofeu, però s’espera enllestir aviat els de Yerri Mina, Marlon, André Gomes, Rafinha i Munir o Alcácer. En aquest trànsit, la gira nord-americana del Barça tenia dues missions, i cap d’elles tenia a veure amb guanyar o perdre la International Champions Cup. Una era el negoci, la marca, les vendes. L’altre era veure fins a quin punt els nous fitxatges i els joves que truquen a la porta podran ajudar a millorar un equip, que la temporada passada va guanyar lliga i copa i només va fallar a Europa. En aquest sentit, no hi ha dubte que Lenglet, Arthur, Vidal i Malcom generaran competència i ampliaran la massa crítica de la qual surten el 95% de les alineacions titulars de la temporada. Qualsevol d’ells podria jugar diumenge la supercopa o la setmana següent el primer partit de lliga, juntament amb els Ter Stegen, Sergi Roberto, Piqué, Umtiti, Alba, Busquets, Rakitic, Coutinho, Dembélé, Messi, Suárez. I això és una bona notícia per a Valverde, que el curs passat va acabar jugant-se els títols amb 13 o 14 jugadors. Dit això, el que més ha cridat l’atenció és, d’una banda, la naturalitat i el bon ofici amb què el brasiler Arthur, de 21 anys, ha agafat el timó del mig camp, com si fos seu fa temps. I de l’altra, la personalitat i el talent amb què el juvenil Riqui Puig ha trucat a la porta del Camp Nou, com si ja hi tingués un lloc reservat. Que un i altre acabin sent importants ara o a mitjà termini dependrà en gran part de cap on vol portar el seu equip Valverde. I això, com tantes altres coses, encara s’haurà de veure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.