Mai més serà com abans

S’ima­gi­nen la Lliga Endesa amb la mei­tat dels equips sense ni un sol juga­dor nas­cut a l’Estat espa­nyol? Aquesta supo­sició, que sem­bla extreta de la ciència-ficció, no és tan utòpica veient com tran­sita la pla­ni­fi­cació dels equips les últi­mes tem­po­ra­des, i pre­fe­rent­ment aquest estiu. La pro­li­fe­ració d’estran­gers ha pujat ja fins a tal punt que el curs pas­sat ocu­pa­ven el 69,6% del total, segons l’estudi anual de la FIBA i el Cen­tre Inter­na­ci­o­nal d’Estu­dis de l’Esport (CIES).

La inèrcia està con­so­li­dada i fins i tot va in crei­xendo. Només cal mirar el Basko­nia, que no tindrà cap espa­nyol de nai­xe­ment en la plan­ti­lla aquesta tem­po­rada, o el Mora­Banc, que n’hi ha inclòs un (Gui­lle Colom). El més simp­tomàtic és que cap dels dos fa res il·legal, o mal fet. Com­plei­xen amb la nor­ma­tiva que regeix la com­pe­tició des del 2014 i que sim­ple­ment obliga a dis­po­sar de qua­tre juga­dors de for­mació en les plan­ti­lles. I aquest per­fil el com­plei­xen els que, dels 13 als 20 anys, han com­pe­tit almenys tres anys en com­pe­ti­ci­ons FEB, tant si són cata­lans com espa­nyols, euro­peus o coto­nou. La majo­ria de les enti­tats no només tenen això pre­sent en el pri­mer equip –l’aposta per l’estran­ger de for­mació té més risc, però molts cops és bas­tant més econòmic–, sinó que es dedi­quen ja a nodrir la base de joves d’arreu amb talent perquè que com­pu­tin més tard com a peces de for­mació. L’ABP en vol sua­vit­zar l’impacte per pre­ser­var el juga­dor del país, però fa tard. El procés va emba­lat, sense fre.