S’imaginen la Lliga Endesa amb la meitat dels equips sense ni un sol jugador nascut a l’Estat espanyol? Aquesta suposició, que sembla extreta de la ciència-ficció, no és tan utòpica veient com transita la planificació dels equips les últimes temporades, i preferentment aquest estiu. La proliferació d’estrangers ha pujat ja fins a tal punt que el curs passat ocupaven el 69,6% del total, segons l’estudi anual de la FIBA i el Centre Internacional d’Estudis de l’Esport (CIES).

La inèrcia està consolidada i fins i tot va in creixendo. Només cal mirar el Baskonia, que no tindrà cap espanyol de naixement en la plantilla aquesta temporada, o el MoraBanc, que n’hi ha inclòs un (Guille Colom). El més simptomàtic és que cap dels dos fa res il·legal, o mal fet. Compleixen amb la normativa que regeix la competició des del 2014 i que simplement obliga a disposar de quatre jugadors de formació en les plantilles. I aquest perfil el compleixen els que, dels 13 als 20 anys, han competit almenys tres anys en competicions FEB, tant si són catalans com espanyols, europeus o cotonou. La majoria de les entitats no només tenen això present en el primer equip –l’aposta per l’estranger de formació té més risc, però molts cops és bastant més econòmic–, sinó que es dediquen ja a nodrir la base de joves d’arreu amb talent perquè que computin més tard com a peces de formació. L’ABP en vol suavitzar l’impacte per preservar el jugador del país, però fa tard. El procés va embalat, sense fre.