Fernando Alonso deixa la fórmula 1. Diu que no correrà en la categoria reina de l’automobilisme mundial la propera temporada. Que aquest any 2018 serà la 17a i última temporada en que serà pilot de fórmula 1. Diu que necessita altres reptes, que l’automobilisme no s’acaba en la fórmula 1 i que vol intentar aconseguir la Triple Corona –GP de Mònaco, 24 hores de Le Mans i 500 Milles d’Indianapolis–.

El pilot asturià, amb dos títols mundials –2005 i 2006–, 303 grans premis disputats i 32 victòries, és un dels grans de la història de la fórmula 1. Un dels grans. No el més gran. Des que dimarts va fer l’anunci hem pogut repassar del dret i del revés totes les seves estadístiques en la fórmula 1. Totes molt bones. En molts conceptes està entre els més grans, però no oblidem que el mundial ha anat canviant molt amb el pas dels anys. Jim Clark, per exemple, també va ser dos cops campió mundial (1963 i 1965). En aquells dos anys el mundial va constar de deu curses, només puntuaven els sis primers i la victòria es premiava amb nou punts. Ara puntuen deu pilots i el triomf val 25 punts. El 1965, Clark va guanyar sis de les deu curses i va ser campió amb 54 punts. En aquest 2018, Fernando Alonso ha acumulat 44 punts en dotze curses amb un cinquè lloc com a millor resultat. O sigui que comparem, però tenint clar el que comparem.

Diu Fernando Alonso que marxa perquè a la fórmula 1 actual tot és previsible i que no és el que somiava quan hi va arribar. Que la fórmula 1 no és gaire emocionant des de fa temps, no li ho negaré. L’any passat, Mercedes (12), Ferrari (5) i Red Bull (3) es van repartir les victòries. El 2016, Mercedes va guanyar 19 curses i Red Bull, 2. El 2015, el balanç va ser de 16 per a Mercedes i 3 per a Ferrari. El que no acabo de veure és gaire diferència amb el que passava quan ell va arribar a la fórmula 1. El 2001, Ferrari va guanyar 9 de les 17 curses; el 2002, 15 de 17; el 2003, 8 de 16; el 2004, 15 de 18. Es deu referir als anys en què ell va ser campió, amb Renault, el 2005 i el 2006. El 2005, 10 per a McLaren, 8 per a Renault i el 2006, 9 per a Ferrari i 8 per a Renault. Ja em semblava que el que més troba a faltar Alonso de la fórmula 1 són els temps en què el que guanyava era ell. I en el mundial de resistència no li preocupa la monotonia. Tres curses, tres victòries seves.