En qualsevol projecte vital ens trobem amb obstacles al camí. Perills que amenacen de fer-nos fracassar, dificultats que ens prenen tota l’energia o circumstàncies alienes que no ens deixen desenvolupar-nos com ens agradaria. Res no ens garanteix cap èxit absolut, no existeix cap fórmula màgica per brillar en el nostre àmbit. Però també és molt cert que començar amb bon peu ajuda a tenir un recorregut satisfactori. La lliga és un camí complicadíssim. Milions de nens somien arribar algun dia a l’elit mundial, fer-se un camí en un territori ple d’estrelles. Un cop acabada la primera jornada, veiem que el Barça i el Madrid han guanyat els seus partits sense angoixes, que el València i l’Atlético són ferms opositors al títol i que alguns modestos, com el Llevant i, sobretot, l’Osca, han guanyat fora de casa. Doncs bé, en el futbol com en qualsevol altre aspecte de la vida, arrancar de bona manera sempre ajuda. Diumenge va ser el dia més important de la història de l’SD Huesca, ja que va debutar a primera divisió per primera vegada en els seus 58 anys d’existència. El partit a Ipurua s’esperava complicat per la dificultat que sempre té enfrontar-se l’Eibar de Mendilibar a casa seva. Al cap de 5 minuts, però, un llampec va enllumenar-ho tot: Àlex Gallar va recollir una pilota gairebé al mig del camp i va driblar tots els jugadors que li barraven el pas per signar un autèntic golàs. Més tard va llançar una falta que es va colar a la xarxa d’un Dimitrovic impotent davant de l’esquerra de seda de Gallar. Un futbolista que fa cinc anys jugava a la tercera divisió del futbol català es va estrenar al primer nivell amb un doblet de gols. Un altre debutant és el portuguès André Silva. Després d’una temporada nefasta al Milan amb només dos gols en la lliga italiana, va aterrar a Sevilla amb la responsabilitat de ser el davanter centre titular de l’equip de Pablo Machín. En la seva estrena, André Silva va signar un partit de traca i mocador a Vallecas marcant tres gol davant d’una defensa del Rayo Vallecano impotent per l’exhibició del davanter portuguès. El planter de l’Athletic Club de Bilbao és inesgotable. Veient els problemes defensius, Eduardo Berizzo va decidir fer jugar un nano de 19 anys. Nolaskoain, habituat a ser migcampista en el filial blanc-i-vermell, es va exhibir jugant com a defensa, tancant una actuació sensacional marcant un gol de cap en la sortida d’un servei de cantonada. Tres homes que van debutar en la lliga de la millor manera. Arribar i moldre.