El torn dels ‘repetidors’
En el món acadèmic el mes de setembre és el mes dels repetidors, o dels que volen millorar nota. En el món del ciclisme el mes de setembre també serveix per al mateix des del 1995. Aquell any es va canviar l’ordre amb què es disputaven les tres grans curses per etapes. El 1994, la Vuelta a Espanya es va córrer entre el 25 d’abril i el 15 de maig; el Giro d’Itàlia, entre el 22 de maig i el 12 de juny, i el Tour de França, entre el 2 i el 24 de juliol. O sigui que en tres mesos s’enllestien les tres curses. Una barbaritat, que es va canviar passant la Vuelta al setembre, la qual cosa també va suposar que la Volta a Catalunya, que es feia al setembre, passés a la primavera.
Des que el calendari té aquesta estructura, la Vuelta és, a desgrat seu, el refugi dels grans ciclistes que no han assolit els seus objectius ni en el Giro ni en el Tour. Hi ha molts ciclistes que tenen la ronda espanyola com a gran objectiu de la temporada, però també n’hi ha que només hi van si han fallat a Itàlia o França. També hi ha excepcions en aquesta premissa general, com el 2016, quan Chris Froome va anar a la Vuelta després de guanyar el Tour –i va ser derrotat per Nairo Quintana, a qui havia vençut a França– o l’any passat, quan Froome va córrer la Vuelta amb el Tour a la butxaca i també la va guanyar. Tot plegat fa que la cursa espanyola acostumi a aplegar una bona colla de ciclistes amb fam de victòria i amb ganes d’assegurar-se, també, un bon contracte, una bona millora de contracte o, simplement, un contracte.
Tot això fa que la Vuelta a Espanya acostumi a ser una mena de Far West de les curses ciclistes per etapes. No hi ha llei, hi ha duresa i el seu recorregut fa que difícilment hi hagi res resolt fins al final. Tot això ho sentirem durant les retransmissions de cada etapa per Teledeporte els propers dies. Tot el que eren crítiques al Tour el mes de juliol seran ara alabances a la Vuelta. Ni problemes de recorregut, ni de carreteres, ni de rotondes, res de res. Tot sigui per la Vuelta Ciclista a España –sempre amb l’afegit geogràfic, parin atenció.
Ja m’està bé la lluita encara que faltin algunes primeres espases, però penso el que dirien alguns si en el mundial de motos faltessin Márquez o Lorenzo; en el de fórmula 1, Hamilton i Vettel; en el Tour, Froome, o Usain Bolt hagués fet campana en algun mundial o Jocs Olímpics. Aquí sí que trobarien a faltar els bons.